EL NOU DISC D’ANTÒNIA FONT PREN FORMA

Entre el recopilatori en forma de música clàssica del Coser i Cantar i el segon disc de Joan Miquel Oliver, ja fa 4 anys que els mallorquins Antònia Font no treuen disc d’estudi. Així doncs no sorprendrà a ningú la notícia de que els les Illes ja estiguin preparant les cançons del que serà el setè disc de la banda. Pel que hem sabut, els Antònia Font estan seguint el mateix procés de gravació que tant bé els ha anat fins ara, és a dir, en Joan Miquel Oliver passa les cançons als altres membres del grup i a partir d’aquí es treballen. A dia d’avui ja hi ha quatre cançons gravades per l’Oliver que previsiblement formaran part d’aquest disc, que es treballarà a fons aquest estiu. Així doncs, segurament tindrem el nou disc d’Antònia Font per finals d’aquest any.

Font: gentnormal.com

L’Últim Heretge, nou disc de la Gossa Sorda

El 31 de Juliol de 1826 va ser assassinat a València el mestre Gaietà Ripoll última víctima de la inquisició espanyola. D’aquest fet pren el títol el nou disc del grup de Pego, un disc que no parla del passat sinó del present.

La crisi econòmica, l’integrisme religiós, el consumisme, la corrupció política.. les velles plagues que es transformen en 11 cançons i van conformant un paisatge fosc i actual del qual només es veu una xicoteta llum al final del túnel.

La Gossa Sorda ataca de nou amb la barreja d’estils de sempre, ska, reagge, folk rock, hard-core. Es manté la idea d’anteriors treballs de donar-li a cada cançó allò que demana sense idees d’estils preconcebudes; però de forma paral•lela a les lletres, el ritmes contundents i les distorsions prenen més protagonisme. Per aquest quart disc La Gossa Sorda ha comptat a més, amb les col•laboracions d’amics de grups com Al Tall, La Raíz, Soul Atac i l’Home de Llanda.

Ha estat gravat als estudis RPM de València pel productor Jaume Faraig i serà distribuït amb el segell de Maldito Records. A més La Gossa Sorda comptarà amb la nova productora Suport Produccions per a contractació i suport logístic.

El disc el pots reservar ja a el Tridente estarà disponible en les botigues a partir de del 24 de maig. Anirà acompanyat d’un DVD amb imatges de la història del grup, de l’anterior gira (Saó Tour) i de la gravació de l’Últim Heretge.

Bikimel: jove i rockera

Entrevista amb la cantant i compositora Vicky de Clascà, que presenta el primer disc, ‘Stat jònic’

Fa anys que canta i compon les seves cançons. Va actuar amb grups de rock i blues fins que va decidir-se de tirar endavant el seu propi projecte: Bikimel. Així Vicky de Clascà va ser finalista del concurs Sona 9 el 2007, juntament amb Manel, i enguany ha publicat el seu primer disc, ‘Stat Jònic’ (Temps Record, 2010). ‘El disc m’ha ajudat a lluitar contra els meus fantasmes’, diu en aquesta entrevista amb VilaWeb TV, parlant de les reminiscències de música nord-americana dels setanta que té el seu disc.

Té una veu que no deixa indiferent. Potent i delicada alhora, alguns l’han comparada amb Sheryl Crow i Janis Joplin. De fet, va fer una versió de ‘The rose’ de Joplin per al disc de la Marató de TV3 de l’any passat. No és la seva única col·laboració: també va participar en el disc de ‘Tribut a Sau’ amb una versió de ‘Envia’m un àngel’ i és una de ‘les Mazoni de Mazoni‘ (versió de ‘Eufòria’ feta amb Jaume Pla).

Vicky de Clascà explica que aquest primer disc li ha ‘sortit variat’. Hi trobem cançons rockeres, alguna balada i un parell de peces d’aire medieval. En destaca, a més, la feina de Ricky Falkner, un dels productors més destacats de casa nostra. I ara que el disc ja és al carrer, li sobren ganes de defensar-lo dalt l’escenari, on potencia el seu aspecte més rocker. I si ‘el panorama és molt negre’ i costa fer concerts, també invoca la perseverança per tirar endavant.

Durant la visita de Vicky de Clascà, va interpretar a l’Espai VilaWeb una de les cançons d’aquest disc, ‘La roca del rei’, per als lectors.

Font: vilaweb.cat

Brams anuncia que torna amb una ronda i un disc nou

El cantant de Brams, Titot, explica en aquest apunt del seu bloc de MésVilaWeb que Brams, grup dissolt el maig del 2005, s’ha decidit a tornar. I, a més, amb disc nou i ronda nova. Titot explica que enguany han fet alguns concerts, pensats com ‘un darrer glop d’allò que havíem estat, però després hem vist que anàvem molt equivocats. Una vegada revestits de Brams i damunt l’escenari hem descobert que ens trobàvem exactament on érem el 7 de maig de 2005 al moment de baixar de l’escenari i que allò [Brams] era l’essència nostra, el lloc des d’on amb més fluïdesa i sinceritat ens podíem explicar.’

Brams, grup de rock combatiu català, va tornar a l’escenari el 30 de desembre de l’any passat, amb la intenció de fer una ronda commemorativa del vintè aniversari. Ja en aquell moment Titot ja va dir aleshores a VilaWeb que no descartava que Brams tornés, i finalment s’han decidit a fer el pas. De motius, no els en falten: ‘Perquè, de la mateixa manera que vam ser nosaltres que vam plegar, ara decidim tornar-nos-hi a agafar; i és que, a risc d’equivocar-nos, tant per tant, prenem l’opció que delegem; perquè creiem que no serà dolent que s’incorpori a la música del moment una veu crítica i contundent; i perquè creiem que, aquesta guerra, la guanyarem i no voldríem pas perdre’ns l’èpica de les darreres batalles.’

El disc serà a les botigues, amb cançons noves, l’any que ve.

Font: vilaweb.cat

In*digna llança el seu nou disc “Poesia i ganivetades”

Poesia i Ganivetades, aquestes dues paraules definirien el treball realitzat per aquesta formació de Collbató (Barcelona), per posar-hi tot l’amor a l’hora de crear, combinat amb un sentit de l’humor àcid que no deixa indiferent a ningú i els apropa amb complicitat a tota mena de públic. Anomenats pels mitjans de comunicació com: “polèmics i aguserats”, “amb un sò molt diferent però que alhora no dóna peu a confusió”, “atrevits i divertits”, “amb un directe contundent, elèctric i dinàmic”, “no tenint res a veure amb qualsevol de les espècies de la cultura musical catalana”, “lletres farcides d’ironia que mimen la llengua”, “captivadors”, “bases meticulosament treballades”, “innovadors”, “una formació que sona molt diferent”, … 12 temes i 3 bonus tracks amb les col·laboracions de Komando Noguera, Rapsodes i Nose Beatbox, que aporten un salt qualitatiu en el que és el seu primer disc, després de les seues primeres maquetes, que els van situar als pòdiums de diferents concursos, a aparèixer en diferents recopilatoris i a realitzar més de 30 concerts en tan sols 2 anys d’existència.

‘Segueix-me el fil’, el debut de Beth en català

Beth no se n’amaga. Li agrada la llana, fer ganxet, mitja. I per això, quan li va passar pel cap llançar el seu primer disc en català, no va tenir cap mena de dubte a acudir a la seva afició preferida a l’hora de titular-lo, Segueix-me el fil (Música Global), i de construir les cançons. “És un tema que em donava molt de joc per trobar metàfores, a banda de ser molt fàcil fer paral·lelismes amb l’amor, vist com una cosa artesanal, que es va teixint”, ens diu. Després, quan tenia el disc ja gairebé embastat, va veure que Camille havia tret un àlbum que es deia Le fil, o que l’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien tenen un tema que es diu Punt de creu. La cosa està de moda.

Beth tampoc no va dubtar a l’hora de triar productor. No va haver de trucar el seu agent, sinó que només va haver de baixar al carrer, ja que té un veí, Ricky Falkner, que és el gran factòtum del pop barceloní-català. Ella va quedar sorpresa que ell li digués de seguida que sí. Si més no perquè toquen músiques força diferents i estan en òrbites de vegades oposades (OT i el pop indie). “¿Ets conscient que se’t tiraran a sobre?”, li va preguntar. Però Falkner va mantenir la paraula i ha construït un àlbum que és 100% Beth amb una producció de luxe. Tanmateix, la cantant de Súria deixa clar que “els arranjaments són importants, però les cançons són les que són. Ricky m’ha respectat molt”.

Marc Parrot, Jaume Pla (Mazoni), Valen Nieto (Raydibaum) o Litus li han escrit temes. Tots, també, en la seva línia de cançó melòdica, de balades lentes per sentir en un petit auditori, en la intimitat. “No em veia capacitada per fer tot un disc, així que vaig demanar ajuda a gent les lletres dels quals m’agraden”, explica.

El salt al català de Beth també és una cosa normal en els temps que corren. “Fa temps que ho volia fer, però no trobava el perquè. Em sonava estrany cantar en català, però el boom que es viu avui dia, amb grups i estils molt diversos, m’ha influït. A més, ja no està mal vist”, manifesta. Beth, que no es considera “gens fashion”, sinó més aviat “de poble”, s’ha vist de cop i volta envoltada del bo i millor del pop independent del país per presentar un disc que es defensa sol i que, diu, ha brodat “paraula a paraula, instrument a instrument”.

Font: avui.cat

” Cada cop sóc més radical”

Cris Juanico torna a la càrrega després de cinc anys sense capbussar-se en el rock. El nou treball es diu Pedres que rallen (RGB), que, per als neòfits en menorquí, vol dir pedres que parlen. El presenta avui a Barcelona, a la Sala Bikini.

Des de la fi de Ja T’Ho Diré, fa set anys, has tret sis discos. Deus ser el menorquí que més treballa?
N’hi ha d’altres [riu], però jo sóc un cul en punta, un tio inquiet, i tenc sort de poder fer coses. Tenc ganes i voluntat de fer-les. Pensa que l’últim disc de jazz amb el Taller de Músics, Tot de mi, va portar un any de preparació. A més, aquest, el projecte Menaix a Truà [amb Juanjo Muñoz i Toni Xuclà] i el meu propi en solitari són molt diferents.

Tenies ganes de rock’n’roll?
Moltes. Des de Jocs d’amagat [2005] que no feia un disc d’aquestes característiques. El jazz m’ha permès millorar com a intèrpret. Amb els Menaix he crescut com a compositor. Però aquest disc és tot meu, de cap a cap. Des de la composició als arranjaments. He tocat tots els botons i l’he gravat a casa. Amb els JaT’Ho Diré ja ho féiem així, a la nostra manera.

És el teu disc en solitari més proper a l’univers Ja T’Ho Diré?
Pedres que rallen és el disc més meu, on sóc més conscient d’on sóc en aquest moment.

I fas parlar les pedres de Menorca…
El títol és una metàfora per dir que tot ha estat fet, pensat i cuinat a Menorca. Duia cinc anys sense centrar-me en mi mateix. He treballat un any aquest disc i hi ha moltes referències a la realitat menorquina. Pensa que a Menorca, de pedres n’hi ha a punta pala. Diuen que hi ha 10.000 quilòmetres de paret seca.

Té un so molt cru…
Perquè és un disc preparat des de l’escenari. La majoria de les cançons les hem rodades en directe. Al Mercat de Música Viva de Vic de l’any passat ja en vàrem tocar algunes. És el que hauríem de fer tots, però no ho fem. O només ho fas quan comences. De fet, buscava un punt de partida diferent, no pensar un disc per gravar-lo. Hem buscat rodar les cançons al local d’assaig, després fer-ne els arranjaments i tocar-les en directe per, finalment, gravar-les.

Com es nota?
No hi ha grandiloqüència. Pensa que no he tocat ni una guitarra en el disc. És així com sona en viu. Cada cop sóc més radical.

Font: avui.cat

XII Festival de Poesia de la Mediterrània

Arriba un any més el Festival de Poesia de la Mediterrània. En el marc de la dotzena edició del Festival ha tingut lloc avui matí una acció artística promocional, en la qual vuit artistes plàstics han treballat en sis lones de gran format amb l’objectiu d’anunciar l’aconteixement, que tindrà lloc des del 31 de maig, al 3 de juny.

L’escenari on s’ha desenvolupat l’acció creativa promocional ha estat el Centre de Recursos per a la Creació Contemporània Quarter d’Intendència, cedit a l’organització per l’Ajuntament de Palma.Els vui artistes, que han col·laborat de manera totalment desinteressada en la iniciativa, són: Mateu Coll, Rafa Corteza, Pep Llambias, Pep Maür, Mariano Mayol, Pedro Oliver, Lourdes Sampol i Pedro Vidal. Les sis lones, que tenen per objectiu anunciar la XII edició del Festival de Poesia de la Mediterrània, romandran penjades a tanques publicitàries de l’entorn de Palma a partir de divendres, dia 21 de maig, i fins a dijous dia 4 de juny, coincidint amb els actes del Festival.

Les ubicacions d’aquestes lones seran els principals accessos a Palma: accessos a Palma per la via del cementiri, per la carretera de Valldemossa, per l’autopista d’Inca, per la carretera de Manacor, pel Passeig Marítim i les Avingudes i per la zona dels Col·legis.

Tal com ha explicat avui matí Biel Mesquida, director del Festival de Poesia de la Mediterrània, el treball dels artistes s’ha organitzat de manera que alguns dels creadors treballen les teles en solitari i d’altres en parella. El resultat serà una gran diversitat d’estils i tècniques pictòriques. La distribució dels creadors i teles és el següent: Lourdes Sampol i Mariano Mayol, Pep Llambies i Rafa Corteza, Pedro Oliver, Pedro Vidal, Pep Maür i Mateu Coll.

Alguns dels actes del XII Festival de Poesia de la Mediterrània s’han anat celebrant al llarg de l’any, ja que com ha explicat Maties Garcias, director insular de Cultura, el Festival s’ha anat ampliant any rere any, tot i que els actes centrals es concentraran entre el 31 de maig i els dies 1 i 2 de juny.

El dia 31 de maig, tindrà lloc a l’edifici de Sa Riera de la UIB, a partir de les 20 h l’acció poèticomusical per a George Sand i Fredéric Chopin «Nocturn», amb el piano i les imatges de Carles santos. El dimarts dia 1 de juny, el Festival es trasllada al Teatre Principal de Palma, on tindrà lloc a les 21 h, el concert dels poetes musicals «Els amics de les arts».

Finalment, el dimecres 2 de juny, tindrà lloc a les 21 h, la gran Nit de la poesia al Teatre Principal de Palma, on hi intervendran quinze poetes d’arreu del món: Saleh Abdalahi Hamudi, Nicole Brossard, Nevena Budimir, Antoni Canu, Jacques Dupin, Mustafa Köz, Joseph Pedrals, Jaime C. Pons, Arnau Pons, Peru Saizprez, Remi Raji, Carles Santos, Chistian Uetz, Jose Viale Moutinho i Blanca Llum Vidal.

En acabar l’acció, la directora de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet, ha agraït la col·laboració de totes les entitats que any rere any col·laboren en el Festival de Poesia de la Mediterrània.

Guiem Soldevila: “Totes les arts són una font d’inspiració”

El jove cantautor menorquí Guiem Soldevila ha presentat a Can Alcover en format acústic un recital íntim i proper, amb cançons del seu primer disc en solitari “Orígens” i d’altres inèdites, així com alguns poemes musicats de Ponç Pons i Mònica Grau.
En aquesta ocasió, Guiem Soldevila a la guitarra i al piano, acompanyat amb la violinista Violant Menorca. Per a l’ocasió, preparà un poema de Joan Alcover, “La sirena”, que estrenà en directe a la casa museu del mateix poeta. Ha conversat amb La Veu de Mallorca per parlar dels seus “Orígens”.
Com va sorgir la idea de musicar un poema de Joan Alcover i quin és el resultat?
De fet és el primer poema que vaig musicar, i és curiós perquè va ser un treball realitzat a segon de batxillerat, del seu llibre Cap al tard. Hi vaig descobrir el poema “La sirena”, una història preciosa entre una sirena i un jove pescador. El mateix poema ja té una pròpia musicalitat, no l’havia fet mai en directe i  estrenar precisament a la seva casa museu.
Al teu primer disc en solitari ,“Orígens”, podríem fer una divisió en dues parts, la primera serien els primers cinc temes inicials amb lletres plenes de metàfores amb simfonies melòdiques com és el cas de “es crit des vent” i tendències pop rock a “ocell perdut” i també jazz. Podríem fer una versemblança de les teves músiques amb un quadre replet de diferents tonalitats?
Crec que és una bona comparació, en l’art tot està connectat. Sí, crec que un compositor ha d’ordenar el so i crear emocions, així com ordenes el so en realitat hi fiques el teu cor . Precisament m’agrada aquesta metàfora perquè la pintura m’encanta i gent com Van Gogh apareix als poemes de Ponç Pons. Amb això m’adono del paral·lelisme entre la música i el món cromàtic, tot aquest ritme va molt lligat. Totes les arts són una font d’inspiració. Jo crec que es fa palès en moltes obres d’art i obres musicals que ens inspiram entre nosaltres mateixos, el fet de compartir és molt important.
Els temes instrumentals del teu disc que fan referència als quatre elements, l’aigua, terra aire i foc, els vares composar principalment per un espectacle de dansa, però són aquestes essències terrenals els orígens de la teva música?
La suite dels elements ve a ser com un riu que desemboca a un mar , ve d’un bagatge musical que hagi pogut tenir amb altres formacions musicals definint un camí personal i amb els estils amb què et sents més identificat. Quan es va fer en directe amb una dansa oriental va ser molt espectacular perquè amb l’element del foc podríem dir que hi havia foc a l’escenari. Quant a l’aigua, escoltam el piano amb una influència clàssica i amb els altres elements una fusió amb el folk i una barreja d’estils.
Si parlam ara de la teva llarga trajectòria professional veim que vares començar de ben petit, amb només 9 anys. Què queda d’aquell nin que va començar amb el grup “Manners”?
Encara hi queda molt, les ganes, la il·lusió i ser feliç fent el que m’agrada sense plantejar-me molt les coses, la qüestió és anar fent i no deixar de sentir-te connectat amb allò que fas.
Creus que hi ha unió musical en concepte d’Illes? Què hi ha del panorama actual quant a música en català?
Penso que tots tiram molt per casa nostra, per la seva banda també es lògic ja que cadascú aporta allò seu i hi ha diferents estils. En el meu cas no em sent identificat amb cap tendència ni moda i escolt molt els altres. Amb la música en català et diria que m’interessen més els cantautors que els grups, i la moda del pop-rock català no l’he acabada d’agafar mai. M’agraden molts els cantautors dels 70, com M. del Mar Bonet o Lluís Llach. Jo crec que és important tenir una base musical, i moltes vegades es deixa de banda per una qüestió d’estètica. La banda comercial fa confondre molt a l’espectador. Crec que molts músics de qualitat no hi surten en els mitjans de comunicació.
El mediterrani i aquesta insularitat que ens caracteritza, pot condicionar a l’hora de fer treballs creatius?
Per una banda hi ha una part positiva amb l’espai creatiu i amb la inspiració. Però per altra banda hi ha un sentiment d’aïllament en tant que illes, però no cal ser pessimista. Tens la mar enmig a l’hora de donar a conèixer la teva musica i és un problema. Jo crec que seria bo una interacció entre les illes.
Lletrista i compositor d’un seguit de grups… ja era el torn de Guiem Soldevila en solitari?
Un ho ha de fer quan es sent preparat per fer-ho, ho sents dins teu. És important conèixer diferents músics i no caure en centrar-se en un mateix. Quan ho fas en solitari has de conèixer que hi ha al teu voltant. Amb aquest disc que vaig realitzar el 2008 estic content perquè he tengut molta sort i he comptat amb la saviesa de diferents musics menorquins.
Precisament per enregistrar el teu primer disc en solitari, Orígens, has comptat amb músics menorquins de primera categoria. Com ha estat l’experiència de fer un treball tan multitudinari?
Enriquidora. Veure com t’aporten altres estils. L’espontaneïtat i l’aportació dels músics, tots han posat la seva essència. I desprès veus com el projecte acaba millorant molt més del que un tenia previst en un principi amb sonoritats diferents.
Durant tota la teva trajectòria professional t’hem pogut veure a diferents actes socials com en el concert “Veus per a un Mon més just” i a l’acte per la “No-violència de gènere”. D’on prové aquesta implicació per les problemàtiques socials que ens envolten?
Sembla necessari, que el món musical estigui lligat a això és com ha de ser. Aquesta és la meva visió, no em negaré mai a aportar un granet d’arena per tal d’enriquir alguna cosa.
Si parlam dels teus concerts en directe, com és l’acollida del públic?
La part del directe és bàsica,; s’ha de fer tot el que es pugui en aquell moment i el públic ho ha de rebre amb una comunicació directa. Jo no som un cantant de donar bots ni d’animar però admir la gent que ho fa, cadascú s’expressa a la seva manera. Lo meu es més intentar crear energies, atmosferes, continguts de les lletres i parlar amb el públic. Quan estic damunt l’escenari noto que hi ha una atenció molt gran per part de l’espectador, amb una gran proximitat amb la gent, això em fa sentir molt bé.
Hi ha una cançó del teu disc que es titula “Buscant a Déu”, quines són les passes ara previstes en el teu futur desprès de trobar els teus “ Orígens”?
(Riu) Ara em sent immers en un nou projecte que podria ser el meu segon disc d’aquí no molt. Es tracta de “Nura”, els poemes de Ponç Pons. Un poema dividit en set parts amb versos molt consistents. Em sento molt motivat perquè vaig perfilant la meva veu amb força. I també tenc previst continuar fent concerts acústics i visitar llocs diferents com ha estat la meva visita a Mallorca.
El programa Som Músiques va dedicar el seu espai al concert que ens va oferir el passat divendres Guiem Soldevila a Can Alcover. Podeu sentir el concert i l’entrevista des d’aquí.

Pons Alorda guanya el premi “El Temps de les Cireres” per a autors novells

L’escriptor de Caimari Jaume C. Pons Alorda ha estat guardonat per l’Ajuntament de Seròs (Segrià) per la seva obra poètica Cilici en la quarta edició dels premis literaris El Temps de les Cireres, adreçats a autors menors de 35 anys.
Cilici’ ja havia rebut el premi ‘Ciutat de Palma 2008’ i és a l’hora el segon capítol d’una trilogia dedicada als poetes dels anys 70. El tercer volum està a punt de publicar-se. Pons Alorda ha rebut la notícia del premi “amb estupefacció”, ja que no s’ho esperava.Jaume Pons Alorda, va néixer a la població mallorquina de Caimari el 1984. Està llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de les Illes Balears i actualment és doctorand de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre l’obra de Miquel Bauçà. Pons ha explicat que ‘Cilici’ està basat en una generació de poetes dels anys 70 situats ‘en línia amb els corrents literaris europeus i amb quotes d’altíssima qualitat literària’.

El jove autor participa regularment en recitals i espectacles, ràdio, premsa i televisió. Ha publicat els poemaris ‘Exercicis aristocràtics’ (dins ‘Els (in)continents eufòrics’ amb Emili Sánchez-Rubio i Pere Perelló i Nomdedéu, 2007), ‘Les deixalles del desig’ (2007), ‘La victòria de la dona lluna’ (Premi de poesia Miquel Martí i Pol XII, 2008), ‘Llibre del silenci’ (2008), ‘Els estris de la llum’ (2009). Poemes seus s’han traduït a l’anglès, francès, gallec, basc, castellà, serbi i ucraïnès.

« Older entries