La Pegatina ens presenta “Via Mandarina”, aquest dijous, a Ses Voltes

7 anys, 400 concerts, 11 països i milions de descàrregues a Internet els avalen. Ja no queda ningú a Catalunya que no hagi sentit a parlar de la seva música i de la potència dels seus concerts, on tothom acaba moll de tant saltar i cantar.

Les aventures del grup van començar el 2003 amb un altre nom, Pegatina Sound System, sota el qual tocaven l’Ovidi, l’Adrià i en Rubén. Assajaven sota les vies del tren i tocaven als autobusos nocturns. Poc a poc, van anar forjant una identitat que van copsar al seu primer disc, “Al Carrer!” (autoeditat, 2007). En ell hi van col·laborar una bona colla d’amics: els Che Sudaka, Txarangö, Emma Calafell i Manu Chao. A més, van aprofitar la sortida del disc per establir-se definitivament com La Pegatina.
Durant els 3 anys que van des de la creació del grup fins a l’edició del primer disc havien tingut diversos baixistes, però cap arribava a funcionar per diferents motius. L’últim va haver de deixar la banda durant la gravació d’aquest primer disc. Gràcies a això, però, La Pegatina va començar a treballar amb Gambeat (baixista de Radio Bemba), que seria el seu productor de directe i un mestre que els segueix ensenyant encara l’ofici de músic.
El disc “Al Carrer!” va ser finalista del Disc Català de l’Any 2007 que otorga l’emissora Ràdio4. Gràcies a les descàrregues gratuïtes per Internet, La Pegatina va començar a tocar per tot Europa de forma progressiva. Van assolir molta experiència en poc temps i van incorporar tres components: Ferran al baix, Romain a l’acordió i Axel a la trompeta. A hores d’ara ja pugen a 700.000 les còpies descarregades d’aquest disc.
Dos anys després i ja amb sis components, van entrar a gravar el seu segon disc. S’anomenaria “Via Mandarina” (Kasba, 2009), àlbum amb el que entrarien a formar part de la discogràfica Kasba, una referència en el món del mestissatge. Tanmateix, i gràcies al tracte tan humà i alternatiu de Kasba, van poder seguir oferint la seva música de forma gratuïta a través d’Internet. Ja són més d’un milió les descàrregues d’aquest “Via Mandarina”.
En aquest segon disc hi participen més amics del grup, amics que es van forjant als concerts. Entre ells, el Puchero del Hortelano i D’Callaos. Amb aquests últims, creen un dels himnes de La Pegatina, el tema “Alosque”, que ha deixat bocabadat a tothom. També comencen a treballar amb el dissenyador LaPrisaMata, amb el fotògraf Ibai Acevedo i amb Chobichoba, que els ha fet els dos darrers videoclips: “Miranda” i “Gat Rumberu”, aclamats pel públic per la seva frescura.
Amb aquest disc, La Pegatina es va consolidar durant tot el 2009 i a principis del 2010 els van otorgar dos Premis Enderrock: al Millor Artista de Pop/Rock català i a la millor pàgina web (www.lapegatina.com). Aquests dos guardons van servir per donar-li una altra embranzida a la popularitat del grup i per començar a omplir totes les sales i a ser un reclam de totes les festes majors catalanes. També han viatjat, enguany, a França, Holanda, Àustria, Italia, Liechtenstein i Canadà. L’any vinent esperen fer una gira per Amèrica del Sud.

En aquests moments, estan preparant ja el seu tercer disc, que es gravarà al novembre i sortirà a la venta al febrer del 2011. Una de les novetats d’aquest disc serà la incorporació del bateria Sergi López, que ha girat durant els dos últims anys amb el grup.

El proper dijous podrem gaudir de la seva música a Ses Voltes, a partir de les 22:00 hores. Entrada gratuïta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: