Avui, dijous, 9 de setembre, a partir de les 21.00 hores, a Ses Voltes, Palma, es farà la final del concurs “Rec Play 2010″, que premia els grups novells que canten en català. L’acte comptarà amb una actuació de La Troba Kung Fu i de Barrumbada, grup guanyador del concurs “Rec Play 2010” per votació popular.
La Troba és una paraula d’origen occità que a l’Edat Mitjana feia referència als poetes trobadors. Kung Fu és l’habilitat aconseguida mitjançant la constància i la pràctica. La Troba Kung Fu obre una dimensió nova, on els músics busquen amb la pràctica diària la virtut amb l’instrument, la virtut del bon artesà de l’ofici musical. Tota una declaració d’intencions. Nascuts el desembre de l’any 2005, des del seu origen La Troba Kung Fu s’ha dedicat a sembrar cançons que després de la collita ha anat penjant gratuïtament cada quinze dies al seu web http://www.latrobakungfu.net. La seva rumba en estat embrionari barrejada amb dub, cúmbia, sarao, blues, boogie-woogie i altres gèneres més fàcils de tocar que de definir, ha estat descarregada des de Mèxic a l’Uruguai passant per La Garriga o la República Txeca, demostrant que els adeptes al sistema de vida La Troba Kung Fu busquen i troben aliances per tot arreu. Presentaran temes del seu segon CD, A la panxa del bou.
Abans de l’actuació, es farà en directe la darrera fase del concurs Rec Play, en aquesta ocasió la part triada pel jurat. Hi actuaran els quatre grups que han quedat finalistes, Pujà Fasuà, El Gran Amant, Bing Bang Pallasso i Guiem Soldevila. El nom dels guanyadors serà anunciat en el decurs de l’acte. L’activitat ha estat organitzada per IB3 Ràdio, amb la col·laboració de l’Obra Cultural Balear i la direcció general de Cultura del Govern de les Illes Balears. Més informació: http:// aib3radioescoltarecplay.blogspot.com.
Divendres, a la seu d’IB3 Ràdio, el director general de Cultura en representació de la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Pere Joan Martorell i Castelló; el vicepresident i coordinador de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí i Florit; i el director d’IB3 Ràdio, Dani Bagur han presentat la final de RecPlay que tendrà lloc a Ses Voltes, dijous, dia 9 de setembre a les 21.00 h.
Durant la roda de premsa han informat als mitjans que els finalistes de la votació del jurat, format per assessors i experts musicals, han estat Gran Amant (Mallorca), Pujà Fasuà (Mallorca), Guiem Soldevila (Menorca) i Big Bang Pallasso (Mallorca), que juntament amb el guanyador del Premi de la votació popular en línia, Barrumbada; i La troba Kung Fu, com a grup convidat, seran els encarregats d’actuar a la Gran Final de Ses Voltes, on es decidirà el guanyador del Premi de la votació del jurat.
Dani Bagur ha destacat el curt període d’inscripció i l’elevat número de projectes presentats a concurs, “s’ha aconseguit comptar amb un total de vint-i-sis participants, xifra que iguala el nombre d’escrits de la primera edició del certamen a la categoria de música en català”. A més, “agraïm els 2.000 internautes que han votat a través del bloc oficialhttp://aib3radioescoltarecplay.blogspot.com i que han fet del grup Barrumbada, el guanyador del Premi de la votació popular en línia que rebrà com a premi una actuació remunerada, fins 150 euros per músic, a l’Espai Octubre de València, així com la realització de concerts fora de l’illa de la que és natural”.
Martorell per la seva banda, ha dit que “és una iniciativa molt encertada amb la idea ferma de promoure els artistes de les Balears i donar-los a conèixer a l’exterior a través de concerts, fires i esdeveniments musicals”. Tomeu Martí en nom de l’OCB celebra l’èxit del concurs i destaca “la quantitat de participants amb molta diversitat d’estils i l’alta qualitat dels seus enregistraments digna de ser exportada fora de les Illes Balears”.
En aquesta edició s’ha volgut apostar fermament per la difusió i pel suport de la llengua catalana, convertint RecPlay en l’altaveu de tots aquells talents musicals de les Balears, que s’expressen en la nostra llengua.
Al acabar la Gran final del concurs de maquetes musicals RecPlay, dijous a Ses Voltes a partir de les 21.00 hores, es farà oficial el guanyador del Premi de la votació del jurat que rebrà, també, una actuació remunerada, fins 150 euros per música, a l’Espai Mallorca de Barcelona i la realització de concerts fora de l’illa de la que és natural.
La directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous; el director general de Cultura, Pere Joan Martorell; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Son Servera, Pep Àlvarez, i el president de Músics per la Llengua, Antoni Nicolau, han presentat avui l’onzena edició de la Trobada de Músics per la Llengua, que tindrà lloc a Son Servera.
Tal com ha explicat Nicolau, la Trobada de Músics per la Llengua és un gran encontre anual que fan els músics de Mallorca a la qual s’hi van afegint els músics de les altres illes i també dels altres territoris de parla catalana. És un gran dia de festa musical i tothom que canti en català està convidat a participar-hi, siguin d’on siguin. Els grups o artistes, ofereixen al públic concerts d’entre 20 i 30 minuts del seu treball creatiu actual, de manera que, per una part, es donen a conèixer entre el públic i, per l’altra, s’estableix un marc adequat per fomentar les relacions entre els propis músics.
La Trobada és un macro-concert reivindicatiu, obert al públic, que vol ajudar en la normalització lingüística del català en l’àmbit musical.Segons Toni Nicolau, enguany es muntaran tres escenaris per on passaran músics de tot tipus, «des de grups de rock dur fins a grups acústics, passant per grups de música infantil». Nicolau ha destacat també “l’augment important de grups participants” ja que de 27 grups que actuaren la passada edició, s’ha arribat enguany als 39. Així mateix, Nicolau ha senyalat com a novetat que han sol·licitat participar en la trobada fins a 12 grups del País Valencià.
Músics per la llengua és una associació que neix l’any 2000 a Mallorca amb l’objectiu de propiciar el coneixement, la comunicació i el diàleg entre tots els músics que tenen un projecte creatiu en català. Els músics de les Illes Balears, dins un panorama globalitzador, tenen per objecte defensar la música en català, que la seva veu se senti per tot arreu i gaudeixi dels mateixos drets i oportunitats que les altres.
El grup valencià ALJUB actuarà el pròxim dimecres 25 d’agost a la localitat mallorquina de Muro, en el marc del IV Festival Sa Riba Folk.
El disc Afluències, dels grups valencians ALJUB i KRAMA, ha estat guardonat amb el Premi Ovidi al millor disc folk del 2009, atorgat pel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià (COM).
Afluències competia en aquesta categoria amb els últims discos de PEP GIMENO “BOTIFARRA”, SITJA i NAIA. A més, el disc també estava nominat en l’apartat de Millors arranjaments i producció.
7 anys, 400 concerts, 11 països i milions de descàrregues a Internet els avalen. Ja no queda ningú a Catalunya que no hagi sentit a parlar de la seva música i de la potència dels seus concerts, on tothom acaba moll de tant saltar i cantar.
Les aventures del grup van començar el 2003 amb un altre nom, Pegatina Sound System, sota el qual tocaven l’Ovidi, l’Adrià i en Rubén. Assajaven sota les vies del tren i tocaven als autobusos nocturns. Poc a poc, van anar forjant una identitat que van copsar al seu primer disc, “Al Carrer!” (autoeditat, 2007). En ell hi van col·laborar una bona colla d’amics: els Che Sudaka, Txarangö, Emma Calafell i Manu Chao. A més, van aprofitar la sortida del disc per establir-se definitivament com La Pegatina.
Durant els 3 anys que van des de la creació del grup fins a l’edició del primer disc havien tingut diversos baixistes, però cap arribava a funcionar per diferents motius. L’últim va haver de deixar la banda durant la gravació d’aquest primer disc. Gràcies a això, però, La Pegatina va començar a treballar amb Gambeat (baixista de Radio Bemba), que seria el seu productor de directe i un mestre que els segueix ensenyant encara l’ofici de músic.
El disc “Al Carrer!” va ser finalista del Disc Català de l’Any 2007 que otorga l’emissora Ràdio4. Gràcies a les descàrregues gratuïtes per Internet, La Pegatina va començar a tocar per tot Europa de forma progressiva. Van assolir molta experiència en poc temps i van incorporar tres components: Ferran al baix, Romain a l’acordió i Axel a la trompeta. A hores d’ara ja pugen a 700.000 les còpies descarregades d’aquest disc.
Dos anys després i ja amb sis components, van entrar a gravar el seu segon disc. S’anomenaria “Via Mandarina” (Kasba, 2009), àlbum amb el que entrarien a formar part de la discogràfica Kasba, una referència en el món del mestissatge. Tanmateix, i gràcies al tracte tan humà i alternatiu de Kasba, van poder seguir oferint la seva música de forma gratuïta a través d’Internet. Ja són més d’un milió les descàrregues d’aquest “Via Mandarina”.
En aquest segon disc hi participen més amics del grup, amics que es van forjant als concerts. Entre ells, el Puchero del Hortelano i D’Callaos. Amb aquests últims, creen un dels himnes de La Pegatina, el tema “Alosque”, que ha deixat bocabadat a tothom. També comencen a treballar amb el dissenyador LaPrisaMata, amb el fotògraf Ibai Acevedo i amb Chobichoba, que els ha fet els dos darrers videoclips: “Miranda” i “Gat Rumberu”, aclamats pel públic per la seva frescura.
Amb aquest disc, La Pegatina es va consolidar durant tot el 2009 i a principis del 2010 els van otorgar dos Premis Enderrock: al Millor Artista de Pop/Rock català i a la millor pàgina web (www.lapegatina.com). Aquests dos guardons van servir per donar-li una altra embranzida a la popularitat del grup i per començar a omplir totes les sales i a ser un reclam de totes les festes majors catalanes. També han viatjat, enguany, a França, Holanda, Àustria, Italia, Liechtenstein i Canadà. L’any vinent esperen fer una gira per Amèrica del Sud.
En aquests moments, estan preparant ja el seu tercer disc, que es gravarà al novembre i sortirà a la venta al febrer del 2011. Una de les novetats d’aquest disc serà la incorporació del bateria Sergi López, que ha girat durant els dos últims anys amb el grup.
El proper dijous podrem gaudir de la seva música a Ses Voltes, a partir de les 22:00 hores. Entrada gratuïta.
Es tracta del Concert-presentació del seu tercer disc Bed & Breakfast, un àlbum guardonat amb 7 premis Enderrock, entre ells el de la crítica al millor disc 2009 i també premi al millor disc de cançó d’autor. Els amics de les arts canten la grandesa de les petites coses, dels detalls del món. Atmosferes emotives i humoroses, primera divisió de l’actualitat musical, simpatia i ironia les eines de la complicitat. Sobretot, quatre veus extraordinàries.El conjunt està format per : Dani Alegret: piano, teclat i veu; Joan Enric Barceló: guitarra acústica i veu; Eduard Costa: kazoo, melòdica, xilòfon i veu Ferran Piqué: bases, guitarra i veu.
El dimecres, dia 2 de juny, el Festival de Poesia de la Mediterrània continua a partir de les 21 h, quan tindrà lloc la Gran nit de la poesia al Teatre Principal de Palma, en la qual intervindran quinze poetes d’arreu del món: Saleh Abdalahi Hamudi, Nicole Brossard, Nevena Budimir, Antoni Canu, Jacques Dupin, Mustafa Köz, Joseph Pedrals, Jaume C. Pons, Arnau Pons, Peru Saizprez, Remi Raji, Carles Santos, Chistian Uetz, Jose Viale Moutinho i Blanca Llum Vidal.
El XII Festival de poesia de la Mediterrània, que organitza la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet, i dirigeix Biel Mesquida, s’ha duit a terme durant tot l’any amb diferents activitats.
Així mateix, enguany s’ha celebrat per primer cop una acció artística promocional, en la qual vuit artistes plàstics han treballat en sis lones de gran format amb l’objectiu d’anunciar l’esdeveniment, que té lloc entre dilluns, dia 31 de maig, i dimecres, dia 2 de juny. Els vuit artistes, que han col·laborat de manera totalment desinteressada en la iniciativa, són Mateu Coll, Rafa Forteza, Pep Llambias, Pep Maür, Mariano Mayol, Pedro Oliver, Lourdes Sampol i Pedro Vidal. Les sis lones romanen penjades des de divendres, dia 21, en tanques publicitàries de l’entorn de Palma.
Les ubicacions d’aquestes lones són els principals accessos a Palma: per la via del cementiri, per la carretera de Valldemossa, per l’autopista d’Inca, per la carretera de Manacor, pel passeig Marítim i les Avingudes i per la zona dels col·legis.
El jove cantautor menorquí Guiem Soldevila ha presentat a Can Alcover en format acústic un recital íntim i proper, amb cançons del seu primer disc en solitari “Orígens” i d’altres inèdites, així com alguns poemes musicats de Ponç Pons i Mònica Grau.
En aquesta ocasió, Guiem Soldevila a la guitarra i al piano, acompanyat amb la violinista Violant Menorca. Per a l’ocasió, preparà un poema de Joan Alcover, “La sirena”, que estrenà en directe a la casa museu del mateix poeta. Ha conversat amb La Veu de Mallorca per parlar dels seus “Orígens”.
Com va sorgir la idea de musicar un poema de Joan Alcover i quin és el resultat?
De fet és el primer poema que vaig musicar, i és curiós perquè va ser un treball realitzat a segon de batxillerat, del seu llibre Cap al tard. Hi vaig descobrir el poema “La sirena”, una història preciosa entre una sirena i un jove pescador. El mateix poema ja té una pròpia musicalitat, no l’havia fet mai en directe i estrenar precisament a la seva casa museu.
Al teu primer disc en solitari ,“Orígens”, podríem fer una divisió en dues parts, la primera serien els primers cinc temes inicials amb lletres plenes de metàfores amb simfonies melòdiques com és el cas de “es crit des vent” i tendències pop rock a “ocell perdut” i també jazz. Podríem fer una versemblança de les teves músiques amb un quadre replet de diferents tonalitats?
Crec que és una bona comparació, en l’art tot està connectat. Sí, crec que un compositor ha d’ordenar el so i crear emocions, així com ordenes el so en realitat hi fiques el teu cor . Precisament m’agrada aquesta metàfora perquè la pintura m’encanta i gent com Van Gogh apareix als poemes de Ponç Pons. Amb això m’adono del paral·lelisme entre la música i el món cromàtic, tot aquest ritme va molt lligat. Totes les arts són una font d’inspiració. Jo crec que es fa palès en moltes obres d’art i obres musicals que ens inspiram entre nosaltres mateixos, el fet de compartir és molt important.
Els temes instrumentals del teu disc que fan referència als quatre elements, l’aigua, terra aire i foc, els vares composar principalment per un espectacle de dansa, però són aquestes essències terrenals els orígens de la teva música?
La suite dels elements ve a ser com un riu que desemboca a un mar , ve d’un bagatge musical que hagi pogut tenir amb altres formacions musicals definint un camí personal i amb els estils amb què et sents més identificat. Quan es va fer en directe amb una dansa oriental va ser molt espectacular perquè amb l’element del foc podríem dir que hi havia foc a l’escenari. Quant a l’aigua, escoltam el piano amb una influència clàssica i amb els altres elements una fusió amb el folk i una barreja d’estils.
Si parlam ara de la teva llarga trajectòria professional veim que vares començar de ben petit, amb només 9 anys. Què queda d’aquell nin que va començar amb el grup “Manners”?
Encara hi queda molt, les ganes, la il·lusió i ser feliç fent el que m’agrada sense plantejar-me molt les coses, la qüestió és anar fent i no deixar de sentir-te connectat amb allò que fas.
Creus que hi ha unió musical en concepte d’Illes? Què hi ha del panorama actual quant a música en català?
Penso que tots tiram molt per casa nostra, per la seva banda també es lògic ja que cadascú aporta allò seu i hi ha diferents estils. En el meu cas no em sent identificat amb cap tendència ni moda i escolt molt els altres. Amb la música en català et diria que m’interessen més els cantautors que els grups, i la moda del pop-rock català no l’he acabada d’agafar mai. M’agraden molts els cantautors dels 70, com M. del Mar Bonet o Lluís Llach. Jo crec que és important tenir una base musical, i moltes vegades es deixa de banda per una qüestió d’estètica. La banda comercial fa confondre molt a l’espectador. Crec que molts músics de qualitat no hi surten en els mitjans de comunicació.
El mediterrani i aquesta insularitat que ens caracteritza, pot condicionar a l’hora de fer treballs creatius?
Per una banda hi ha una part positiva amb l’espai creatiu i amb la inspiració. Però per altra banda hi ha un sentiment d’aïllament en tant que illes, però no cal ser pessimista. Tens la mar enmig a l’hora de donar a conèixer la teva musica i és un problema. Jo crec que seria bo una interacció entre les illes.
Lletrista i compositor d’un seguit de grups… ja era el torn de Guiem Soldevila en solitari?
Un ho ha de fer quan es sent preparat per fer-ho, ho sents dins teu. És important conèixer diferents músics i no caure en centrar-se en un mateix. Quan ho fas en solitari has de conèixer que hi ha al teu voltant. Amb aquest disc que vaig realitzar el 2008 estic content perquè he tengut molta sort i he comptat amb la saviesa de diferents musics menorquins.
Precisament per enregistrar el teu primer disc en solitari, Orígens, has comptat amb músics menorquins de primera categoria. Com ha estat l’experiència de fer un treball tan multitudinari?
Enriquidora. Veure com t’aporten altres estils. L’espontaneïtat i l’aportació dels músics, tots han posat la seva essència. I desprès veus com el projecte acaba millorant molt més del que un tenia previst en un principi amb sonoritats diferents.
Durant tota la teva trajectòria professional t’hem pogut veure a diferents actes socials com en el concert “Veus per a un Mon més just” i a l’acte per la “No-violència de gènere”. D’on prové aquesta implicació per les problemàtiques socials que ens envolten?
Sembla necessari, que el món musical estigui lligat a això és com ha de ser. Aquesta és la meva visió, no em negaré mai a aportar un granet d’arena per tal d’enriquir alguna cosa.
Si parlam dels teus concerts en directe, com és l’acollida del públic?
La part del directe és bàsica,; s’ha de fer tot el que es pugui en aquell moment i el públic ho ha de rebre amb una comunicació directa. Jo no som un cantant de donar bots ni d’animar però admir la gent que ho fa, cadascú s’expressa a la seva manera. Lo meu es més intentar crear energies, atmosferes, continguts de les lletres i parlar amb el públic. Quan estic damunt l’escenari noto que hi ha una atenció molt gran per part de l’espectador, amb una gran proximitat amb la gent, això em fa sentir molt bé.
Hi ha una cançó del teu disc que es titula “Buscant a Déu”, quines són les passes ara previstes en el teu futur desprès de trobar els teus “ Orígens”?
(Riu) Ara em sent immers en un nou projecte que podria ser el meu segon disc d’aquí no molt. Es tracta de “Nura”, els poemes de Ponç Pons. Un poema dividit en set parts amb versos molt consistents. Em sento molt motivat perquè vaig perfilant la meva veu amb força. I també tenc previst continuar fent concerts acústics i visitar llocs diferents com ha estat la meva visita a Mallorca.
El programa Som Músiques va dedicar el seu espai al concert que ens va oferir el passat divendres Guiem Soldevila a Can Alcover. Podeu sentir el concert i l’entrevista des d’aquí.
Menorca és cançó. Can Alcover rebrà demà divendres, dia 14, a les 20 h, la visita d’un dels joves cantautors més destacats de l’illa veïnada, que comença a caminar amb força pels camins de la cançó d’autor catalana. Guiem Soldevila (Ciutadella, 1980) ve a presentar el seu primer treball, Orígens (Ona Digital, 2008), on hi mescla la imaginació creativa del lletrista compromès amb una manera de fer i una essència que beu de les fonts de tot el Mediterrani, i el talent compositiu per a crear atmosferes instrumentals i acústiques que transportint l’oient a la contemplació de paisatges i espais imaginats per l’autor, plens també de les tonalitats, olors i sons de les ribes mediterrànies.
Per a aquesta ocasió, Soldevila ens presentarà un format molt més acústic i intimista de l’habitual, amb ell mateix a la guitarra i al piano, i amb la violinista Violant Menorca. També ha presentarà, a part de les cançons d’Orígens, algunes composicions inèdites i poemes musicats de Ponç Pons i Mònica Grau. A més, especialment per aquesta visita, el cantautor estrenarà la seva versió musicada del poema “La Sirena”, de Joan Alcover.
El proper dissabte hi ha un macro concert benèfic per a la reconstrucció d’Haití al Palma Arena.
Participants de la diada solidària:
De 11,00 a 15,30h: Animadors infantils, Uapidubi, Loco Circo de la Vida, Trencaclosques, Circ Bover, Cucorba, Jordi Cruz
A partir de les 18h: Musical Blue Extremo, Il divo tributo, Toni Cuenca Arte Ensemble que acompanyaran a Toni Cruz, Michelle Mc Cain, Àfrica Gallego, Miquela Lladó, Marga Pocoví i Alma Sonora.
A partir de les 20,30h: Agustín El Casta, Tomeu Penya, Es Reboster, Llorenç Santamaria, Gerard Quintana i la De Terrat En Terrat Elèctric Band, Anegats, 4 de Copes, Pep Suasi
A partir de les 00,00h: Pelucon Flowers, Dinamo, Pelillos a la mar, La Vereda, Green Points Reggae
Aquest divendres, 14 de maig, a les 22:00 hores, Gerard Quintana ens presentarà el seu darrer treball “De terrat en terrat”, un disc més proper, un treball a on la ciutat de Barcelona n’és la veritable protagonista.
En Gerard Quintana ha fet servir el seu pis al barri Gòtic de Barcelona com una mena d’observatori dels personatges que apareixen al disc, dins del marc de crisi global que ens ha tocat viure. A més, “De terrat en terrat” ha comptat amb la participació de n’Albert Pla a la producció, i els músics Francesc Bertran, Xavi Lloses, Diego Cortés o la cantant Beth.
“Gerard Quintana, dintre de la promoció del seu quart disc en solitari ‘De Terrat EnTerrat’ ha presentat aquest 17 d’abril el videoclip de la cançó ‘La Crosta’ a l’Espai Memorial Democràtic, on hem coincidit amb ell i aprofitem per fer-li algunes preguntes.
‘La Crosta’ sembla estar inspirada en les declaracions de Joan Ferran al 2007 sobre ‘la crosta nacionalista’, com, a partir d’aquestes declaracions, neix la idea de la cançó?
Gerard: Quan vaig sentir la metàfora política que va enginyar Joan Ferran en el seu llibre ‘Maleïda Crosta’, de seguida em va venir la meva àvia al cap. Cada cop que volia saltar-me una crosta ella em renyava. Em deia que d’aquesta forma tornaria a obrir-me la ferida i en qualsevol cas em quedaria una marca per sempre. La millor forma de fer saltar la crosta era curant la ferida. De la combinació d’aquestes dues veus va sortir la cançó ‘la crosta’. El problema no és la crosta, sinó les ferides mal curades.
Jordi: Al videoclip que heu presentat avui, han col·laborat representants de les següents associacions:
– ‘Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya – ARMHC’
– ‘Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya’
– ‘Associació Catalana d’Ex-pressos Polítics’
– ‘Pont de la Llibertat: l’Hospitalet Antifranquisme’
– ‘Les Dones del 36’
– ‘Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya 18 abril memorial dels afusellats al Fòrum’
Com va sorgir la idea de la col·laboració i què heu volgut transmetre?
Gerard: A mida que han anat passant els mesos des de la composició de la cançó, la realitat l’ha anat fent més viva. L’encausament del Jutge Garzón pel seu procés pels crims del franquisme i altres notícies relacionades amb la llei de la memòria històrica em van fer decidir a fer el video. La meva primera idea va ser fer un relat dels nostres darrers 75 anys d’història. Tot un repte amb cinc minuts que ens dóna el clip. Per això vaig contactar amb la gent de la revista Sàpiens que em van facilitar informació i els contactes de les diferents associacions. La meva idea era compartir el relat amb els que l’havien patit i no tenen veu encara a hores d’ara. He d’agrair la confiança de totes les associacions que hi van col·laborar. En moments com aquests dóna molta més satisfacció fer alguna cosa que els pugui ser d’utilitat que no pas fer un clip decoratiu.
Jordi: Veient la situació actual, amb casos com el del processament del jutge Garzón, creus viable que la ferida es curi i caigui la crosta per si sola?
Gerard: Ens trobem en un moment fonamental per veure si de veritat tot va quedar lligat i ben lligat, com va dir el dictador. La llei de memòria històrica proposava un pas endevant, una mena de segona tansició sense els xantatges ni els temors de la primera. La realitat ens demostra que hi ha encara molts obstacles dins la mateixa estructura de l’estat per poder avençar cap a una democràcia de ple dret. Tenim el grau de democràcia que van tolerar els vencedors amb el temor dels vençuts.
Jordi: ‘DeTerratEnTerrat’ s’endinsa en la Barcelona actual en época de crisi, buscant plasmar el que es viu al carrer i cercant noves sonoritats, que has experimentat personalment durant aquest procés de recerca?
Gerard: En primer lloc, una sensació de llibertat. Deixar de ser l’eix del meu treball i cedir el protagonisme a la ciutat, en aquest cas, et posa al lloc de l’observador que sempre és interessant. Com una mena de cronista he anat recollint sensacions pels carrers de la ciutat i després les he organitzat en un relat amb l’ajut de l’Albert Pla a la producció, i el resultat ha estat alliberador, com el final d’un joc que t’ha mantingut capficat i t’ha mantingut en un present constant que de sobte veus amb tota la perspectiva i et sorpren en nous espais i en noves sonoritats. La crisi només fa la ciutat més extrema, no la canvia per una altra.
Jordi: Aquest disc ha estat produït per Albert Pla, com creus que això ha influenciat el so?
Gerard: Després de molts anys d’amistat amb l’Albert, la complicitat amb la que hem treballat aquest ‘Deterratenterrat’ ha estat màxima. Quan l’Albert et demana tres solucions per a un repte que es planteja en ple treball, no es queda ni amb la més convencional, ni amb la més agosarada, sinó amb la més lliure i creativa. Aixó ja dona un to diferent al disc, m’he apropat a estils i a sonoritats que no havia tocat mai fins aleshores, tot i conservar també el meu espai natural. El que va seduir més a l’Albert d’aquest projecte va ser la idea de fer un relat, un recorregut de carrer.
Jordi: Si comparem amb ‘Senyals de fum’, ‘Les claus de sal’, ‘Per un tros de cel’ i ‘Treu banya’, veiem una evolució en el teu estil, quines influències t’han mogut en aquest trajecte?
Gerard: És molt senzill. Quan es va disoldre Sopa de Cabra vaig fer un disc ràpidament, sense pensar gaire, de la mà del Quimi Portet que em va oferir el seu estudi i el seu mestratge. De seguida me’n vaig adonar que necessitava un temps per redefinir el meu espai, a part dels Sopa. Per això em vaig donar temps per estar ben a prop meu, i des d’aquesta intimitat desconstruir tot el discurs amb ‘Les Claus de Sal’, per tornar a començar a construir amb ‘Treu Banya’. Un cop vaig tornar a tenir tots els organs vitals al seu lloc, em vaig disposar a sortir de la closca, i així va arribar aquest darrer disc, guiat pel ressó d’aquests temps que tornen a ser de canvis a tot nivell. Ara es poden qüestionar coses que feia massa temps que eren inqüestionables.
Jordi: Un cop superem la crisi, com a font d’inspiració: l’amor o el desamor?
Gerard: Són les dues cares d’una mateixa moneda. El final sempre és l’auguri d’un nou començament, i el començament pressuposa sempre un final. L’amor no tindria valor si no el poguéssim perdre.
Jordi: Girona, Eivissa, Barcelona … per què aquest triangle?
Gerard: Precisament és el triangle de l’amor…jajaja. Sempre he viscut allà on duia el cor. Em ve de família, allà on batega el cor, allà planto la tenda.
Jordi: I d’entre aquestes tres ciutats, per què un disc de Barcelona?
Gerard: Vaig cantar a Girona amb l’Empordà i amb El Boig de la ciutat o amb El Carrer dels Torrats. Després a Eivissa amb ‘Senyals de fum’ i ‘Pitiüsa’, per exemple. Ja li tocava a Barcelona després de gairebé trenta anys de relació.
Jordi: Què opines de la dita ‘un amor a cada port’?
Gerard: Millor que una mort a cada port.
Jordi: I, ja que t’agraden les tres, quines qualitats destacaries de cada lloc?
Gerard: Són molt diferents però també tenen coses en comú. El barri vell de Girona, el Gòtic de Barcelona, i Dalt Vila a Eivissa, tenen un caràcter comú. El de la pedra antiga i sàvia, que aporta la conciència de formar part d’un trajecte que no s’atura.
Jordi: I quina escolliries per retirar-te?
Gerard: Espero no retirar-me mai i seguir voltant d’un lloc a l’altre, fins que el cos aguanti.
Jordi: En aquest moment de crisi, i amb la influència de les noves tecnologies, com veus el futur del panorama musical?
Gerard: Per redefinir. Estem en plena revolució tecnològica, i això ha afectat en primer lloc a la música, però després han vingut els audiovisuals com el cinema o la tv, els diaris, i després anirà venint tota la resta. El canvi és d’una abast que encara no acabem de veure, ni d’entendre. Però no només haurem de reinventar el negoci de la música, sinó el món com l’entenem ara.
Jordi: I el de la música feta a Catalunya?
Gerard: A nivell d’indústria està en un moment de canvis, però el procés serà lent em fa l’efecte. Però a nivell creatiu estem en el millor moment que jo pugui recordar.
Jordi: Actualment hi ha un esclat de nous grups, creus que el públic segueix fidel als referents de sempre o es deixa emportar per aquesta nova fornada?
Gerard: La diversitat, qualitat, creativitat i naturalitat de les noves propostes son engrescadores i hauríem de desitjar que trobin altaveu i arribin al públic. La maduresa d’un país es demostra en el fet que sap sumar els seus referents culturals, per exemple. En qualsevol cas és un gran moment per a la música a casa nostra.
Jordi: Com a músic curtit als escenaris, què aconselleries a aquests nous grups?
Gerard: A nivell artístic i creatiu no tinc res a consellar. Ja en saben prou i ho demostren cada dia. A nivell vital, els hi recomanaria que no deixin mai de creure en ells mateixos, malgrat les modes que vénen i van.
Jordi: Dissabte que ve presentes en format elèctric ‘GERARD QUINTANA i la DETERRATENTERRAT ELÈCTRIC BAND’, què ens pots anunciar d’aquest espectacle?
Gerard: L’estiu passat ja em vaig electrificar en mitja dotzena de concerts. Aprofito per satisfer les meves necessitats d’alt voltatge i per fer un petit repàs per 25 anys d’ofici, amb un cert protagonisme del darrer disc i de les cançons que vaig fer amb Sopa de Cabra.
Jordi: Com podem estar al dia dels teus concerts i novetats?
Avui, dijous, 9 de setembre, a partir de les 21.00 hores, a Ses Voltes, Palma, es farà la final del concurs “Rec Play 2010″, que premia els grups novells que canten en català. L’acte comptarà amb una actuació de La Troba Kung Fu i de Barrumbada, grup guanyador del concurs “Rec Play 2010” per votació popular.
La directora insular de Política Lingüística, Rosa Barceló, la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous; el director general de Cultura, Pere Joan Martorell; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Son Servera, Pep Àlvarez, i el president de Músics per la Llengua, Antoni Nicolau, han presentat avui l’onzena edició de la Trobada de Músics per la Llengua, que tindrà lloc a Son Servera.
7 anys, 400 concerts, 11 països i milions de descàrregues a Internet els avalen. Ja no queda ningú a Catalunya que no hagi sentit a parlar de la seva música i de la potència dels seus concerts, on tothom acaba moll de tant saltar i cantar.
El jove cantautor menorquí Guiem Soldevila ha presentat a Can Alcover en format acústic un recital íntim i proper, amb cançons del seu primer disc en solitari “Orígens” i d’altres inèdites, així com alguns poemes musicats de Ponç Pons i Mònica Grau.
Menorca és cançó. Can Alcover rebrà demà divendres, dia 14, a les 20 h, la visita d’un dels joves cantautors més destacats de l’illa veïnada, que comença a caminar amb força pels camins de la cançó d’autor catalana. Guiem Soldevila (Ciutadella, 1980) ve a presentar el seu primer treball, Orígens (Ona Digital, 2008), on hi mescla la imaginació creativa del lletrista compromès amb una manera de fer i una essència que beu de les fonts de tot el Mediterrani, i el talent compositiu per a crear atmosferes instrumentals i acústiques que transportint l’oient a la contemplació de paisatges i espais imaginats per l’autor, plens també de les tonalitats, olors i sons de les ribes mediterrànies.
El proper dissabte hi ha un macro 
Aquest divendres, 14 de maig, a les 22:00 hores, Gerard Quintana ens presentarà el seu darrer treball “De terrat en terrat”, un disc més proper, un treball a on la ciutat de Barcelona n’és la veritable protagonista.
Porreres Ràdio 