Joan Masdéu: ‘Si tot va bé, el mes de gener publicaré el meu primer disc en solitari’

Joan Masdéu iniciarà l’enregistrament del seu primer disc el mes d’octubre amb l’ajuda de l’exWhiskyn’s, Àngel Santiago.

Tot just fa un any, els Whiskyn’s feien els seus últims concerts sobre els escenaris i preparaven el comiat que el passat 26 de setembre oferien a la plaça del Mercadal, de Reus, la ciutat que els va veure néixer. Deixaven enrera 17 anys de trajectòria, vuit discos i més de 800 concerts. Un any després, Joan Masdéu, líder i cantant dels Whiskyn’s, encara el nou repte, d’intentar-se obrir mercat, en solitari. El mes d’octubre començarà a enregistrar el seu primer disc a Mallorca i als estudis La Casa Murada, de Banyeres del Penedès. De moment anuncia que ell i Santiago coordinaran la producció del disc i que serà “molt més auster a nivell musical”.

reusdigital.cat masdéu

Joan Masdéu
Maria Abras
reusdigital.cat masdéu

Joan Masdéu en una actuació

Aquest ha estat el primer estiu en disset anys en què ha pogut fer vacances, després de la dissolució de Whiskyn’s…

Doncs sí. Encara que he anat treballant amb el projecte ‘Miniatures’ –un espectacle acústic que el músic va començar en solitari ara fa dos anys- i he anat composant nous temes, el ritme no ha estat igual que el dels altres anys. Ha estat un estiu estrany, el primer després de molts en que m’he pogut preparar les vacances a la meva manera. A més, sembla que he encertat l’any de fer una pausa, ja que la casualitat ha fet que aquest fos un estiu molt complicat per als músics perquè els ajuntaments no tenen diners. No he deixat de treballar, però sí, ha estat un estiu més relaxat.

Ja fa gairebé un any de l’adéu de Whiskyn’s. Com valora tot el que va viure amb el grup?

Encara que ha passat poc temps, valoro molt positivament la trajectòria de la banda i en guardo molts bons records. Vam dissoldre Whiskyn’s perquè tots teníem projectes paral·lels que volíem tirar endavant. Ara el que toca és pensar en el futur. És per això que tinc moltes ganes d’estrenar nous projectes i ja treballo en les noves cançons del meu primer disc en solitari. De fet, començaré a enregistrar-lo el mes d’octubre.

Una peça clau del seu projecte en solitari és l’exteclista de Whiskyn’s, l’Àngel Santiago…

Vaig proposar-li, a l’Àngel, participar en aquesta història i portem des de l’hivern maquetant i arranjant les noves cançons en un petit estudi de gravació que ell té a casa seva. De moment, hem anat plantejant els temes per lliurar el material als músics que gravaran els diferents instruments.

Per quan està previst l’enregistrament i amb quins músics comptarà?

Si tot va segons el calendari previst, la primera setmana d’octubre anirem a un estudi de Mallorca i començarem enregistrant les bateries. Ho farà l’exbateria dels mallorquins, Fora des Sembrat, en Tomeu Janer. Lògicament l’Àngel Santiago s’encarregarà de gravar els teclats del disc. A la guitarra hi haurà l’Albert Serra, un guitarrista de Figueres impressionant; i al baix, el Sergio Santiago, el germà de l’Àngel. Tant bon punt tinguem les bateries gravades, la idea és anar la resta del mes als estudis La Casa Murada, de Banyeres del Penedès, a acabar d’enregistrar el disc. Allí ja hem gravat en diferents ocasions amb Whiskyn’s i, com sempre, estarem acompanyats del Jesús Rovira, dels Lax’n’Busto, al control tècnic.

En tot enregistrament és important la figura del productor. Qui serà en aquest cas?

Finalment no n’hi haurà. L’Àngel i jo ens hem ‘envalentonat’ i farem una coproducció entre tots els que estem fent el disc. Espero que el nou treball tingui un toc de cada un dels músics que hi ha participat.

Com sonarà aquesta nova aventura musical? Seguirà les línies estilístiques de Whiskyn’s?

El so de Whiskyn’s el fèiem tots els membres del grup, idependentment de qui hagués escrit les cançons. Evidentment, com que jo escrivia la majoria dels temes, segurament aquest nou projecte s’assemblarà una mica a Whiskyn’s. Però la idea no és fer el mateix perquè sinó, hagués estat absurda la dissolució del grup. Amb l’Àngel tenim clar que una de les premisses per aquest nou projecte és intentar ser austers en la producció instrumental. Volem que tot el que estigui en el disc es pugui reproduir en directe. És per això que si podem fer un arranjament amb un instrument, no n’utilitzarem tres.

Imagino que és complicat afrontar un projecte en solitari…

Si, sens dubte. Tot i que la figura de l’Àngel és fonamental, és un primer disc en solitari i tinc molts dubtes. Els intento resoldre dia a dia. És un repte. A més, aquest projecte té la peculiaritat que els temes no s’han desenvolupat en un local d’assaig. Ens hem anat tancant a l’estudi i hem anat imaginant com sonarien les cançons. El punt de partida ha estat totalment diferent al que jo havia viscut amb el grup.

Com batejarà el nou projecte musical de Joan Masdéu, utilitzarà el seu nom o es decantarà per una altra denominació?

Encara no hi he pensat gaire, però en principi em quedaré amb el meu nom, Joan Masdéu.

Quan podrem trobar el nou disc al mercat?

Encara que tot dependrà de com evolucioni el projecte, m’aventuraria a dir que serà a partir del mes de gener.

Una vegada el disc és al mercat toca defensar-lo en directe. Com el plantejarà? Hi ha la intenció d’anar adaptant el grup en funció del local?

Aquest és l’objectiu. Això hagués estat molt complicat amb una banda com Whiskyn’s. De fet, no tenia sentit. Però ara, amb un projecte com aquest, és més fàcil defensar les cançons en qualsevol format. Variarà en funció del local o del pressupost amb què es compti. Oferirem representacions amb tot el grup, en format trio o duet, o bé, perquè no, ensenyant les cançons de la mateixa manera en que s’han composat. Amb una guitarra acústica i una veu.

A banda d’aquest primer disc en solitari també s’ha involucrat en un projecte anomenat Salmandon. En què consisteix?

Sí, m’he embolicat en una història en què encara no he fet cap actuació. La primera serà l’11 de setembre a Calafell. Salmandon barreja tres disciplines en una. Mentre la MO Balletbó pinta un quadre, la Montse S recita els apunts poètics de Salmaldon i jo substitueixo el Pemi Rovirosa, -primer músic implicat en la iniciativa- tocant i cantant les cançons. El Pemi ho ha deixat arran del poc temps que li queda després d’estar en altres projectes. Però les ‘Montses’, en lloc de dissoldre el grup, han apostat per fusionar el seu espectacle amb les meves ‘Miniatures’. La idea és fer petites ‘performances’ en sales d’exposicions. Em sembla que ja n’hi ha una prevista a Madrid a principis d’octubre.

La resta del seu temps l’ocupa promocionant altres formacions musicals, no és així?

Sí, des de far tres o quatre anys tinc un petit ‘tinglado’ que vaig batejar com a ‘Senyals de Fum’, on m’encarrego de la premsa i la comunicació d’altres bandes. He treballat amb joves bandes i amb propostes com Cris Juanico o Refugi –el grup de Joan Reig d’Els Pets- i és una feina molt agraïda. També m’agrada estar al dia d’aquesta altra banda de música.

Font: reusdigital.cat

La Bundu Band edita el seu nou treball “Guerrer Rebel”

La Bundu Band és un projecte personal d’Albert Maynou, excomponent d’Skafam que, després d’anys d’experimentar al seu estudi casolà decideix portar als escenaris els seus invents. La Bundu Band és festa, és compromís, és música, és… és La Bundu Band.

Musicalment podríem parlar de reggae, de dub, de folk, d’electrònica, de breakbeat, de jungle, de drum’nbass i potser també (i amb perdó dels puristes) de hip-hop. És un cocktail explosiu de ritme sincopat que intenta barrejar el flow del reggae amb el frenetisme del jungle.

Tot i ser un projecte personal, a l’hora de pujar a l’escenari, l’Albert s’acompanya d’amics i de músics professionals de diversos àmbits musicals, des de guitarristes mestissos fins a dj’s de hip-hop.

La seva ideologia llibertària fa que els seus temes estiguin tots penjats de forma gratuïta a la seva web. Temes on (a part dels músics) hi col•laboren artistes i bandes com Francesc Ribera “Titot”, Nan Roig i el duet de hip-hop mexicà Casta de Bronce.

Font: ritmes.cat

Sols, nou disc dels Revolta 21

Molta carretera i molts concerts a les espatlles, i han rebut bastantes hòsties al llarg de la seva trajectòria. A Revolta 21 els ha tocat els darrers temps superar un moment difícil: fa poc més d’un any i mig van quedar-se sense management, sense discogràfica i havent d’afrontar en solitari els mals d’una crisi que ha afectat de manera especial l’escena alternativa. Podrien haver abandonat, però com el boxador que s’aixeca un i altre cop evitant el KO, han decidit agafar el toro per les banyes i respondre publicant el millor disc de la seva carrera. Es diu Sols (Mediadavid, 2010) i els ha situat com el grup de hardcore més escoltat de l’estat espanyol al myspace i el desè en tots els estils. La revolta continua ben viva.

Enderrock

Els 10 temes que conformen el quart treball dels penedesencs suposen un canvi important en la trajectòria de la banda, amb unes cançons vestides amb unes melodies molt treballades que converteixen el disc en quelcom inèdit en llengua catalana. A més, el tema principal del disc (Sols) ha comptat amb la col·laboració de Gorka Urbizu, cantant de Berri Txarrak. En l’apartat tècnic, la producció ha estat a càrrec de Magí Batalla (Revolta 21, L’ombre de ton chien) i Jimmy Piñol (Lax’n’busto).

Totes les cançons del nou disc les podeu escoltar al perfil de Myspace de la banda i estan comptant amb molta acceptació, col·locant el quintet català dalt de tot del top 10 en número d’escoltes a nivell estatal. El format tradicional ha arribat a les botigues aquest mes de juny, i també es pot adquirir als concerts de la gira i a través del la pàgina de Mediadavid. La gira de presentació compta amb el suport de la XECNA (la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional).

Font: rxi.cat

Ja és al carrer el nou disc dels Opció k-95

Sis anys d’espera han calgut per poder gaudir d’un nou disc d’Opció K-95. Rere el títol de Reneix el grup barceloní ofereix un treball sòlid que s’allunya del so accelerat precedent i aprofundeix en les seves arrels més rockeres. Els temes d’aquest quart disc m…antenen l’esperit reivindicatiu de la banda, evident en la idea/concepte que pretén transmetre mitjançant les referències històriques i l’èpica que barregen amb el rock més punyent en un intent per apropar al públic el seu missatge. Les lletres compromeses es succeeixen en les cançons que formen part del disc, tota una al·legoria que conjuga l’actual situació dels Països Catalans amb la trajectòria del grup. Després de quinze anys d’existència, Opció K-95 reneix per retornar, amb més força i energia que mai, a l’escena musical alternativa internacional. Sis anys que els han servit per madurar i definir un so personal, que evidencia la influència d’estils diversos, i estabilitzar la formació després de diversos canvis arran de la marxa del baixista original. Reneix és, doncs, un enregistrament que apropa l’evolució musical del grup al públic sense abandonar, però, els seus plantejaments inicials que, quinze anys després, es mantenen inalterables.

El nou disc de S’Albaida, Soldemà, ja és a la venda

Aquest disc, enregistrat durant el mes de gener passat, ja es pot trobar a diferents punts de venda de Menorca, i també es pot adquirir a través de la web del grup (www.salbaida.cat) o del facebook (http://www.facebook.com/salbaida).

Soldemà és un viatge cap endins i cap a defora. Cap endins per la maduresa i la contenció. Cap a defora perquè beu, encara més, de tot el món, i el color que s’hi troba és un color variat i que convida al viatge, al tast de les coses de prop i de lluny. De l’Àfrica i d’Àsia. Del Mediterrani i de la tradició romancística. Soldemà basa el sentit en la solidaritat, per açò també dedica algun tema més tribal en una clara referència a la situació de l’Àfrica.

El disc ha comptat amb diversos col·laboradors. Marina Rossell segurament és l’artista més coneguda. L’artista catalana, més que reconeguda en el món de la Nova Cançó i autora de cançons com “La gavina”, intervé en una cançó, “Entranya marina”, un dels exponents de la mediterranitat més manifesta del disc. S’Albaida també s’encarrega de versionar una cançó de la mateixa Rossell, “Màrmara”, explotant una part més exòtica i melodiosa alhora.

Una altra de les grans col·laboradors és Xavi Lozano, flautista d’importància reconeguda i que vesteix amb delicadesa unes quantes cançons. Una de les grans característiques d’aquest artista és la versatilitat en els instruments que toca i el so que en resulta. Diferents flautes de tot tipus i procedència encaixen en les cançons de Soldemà. La coral Moments a Cor, Toni Pastor, Bernat Cabot i Joan Mesquida acaben la nòmina de col·laboradors.

El disc es presentarà el proper dia 9 de juliol a la Sala Multifucional des Mercadal. Algunes cançons es podran sentir al concert que el grup oferirà prèviament a la sala Akelarre de Maó el proper dia 19 de juny.

“Respirar”, primer disc de Nuar.

Albert Carbonell (veu i guitarra), Àlex Carballo (bateria), Pol Cruells (baix elèctric), Joan Miquel Vila (guitarra) i Natalia Mora (Cors) formen NUAR. NUAR busca aconseguir un so variat i amb personalitat pròpia tot i que s’hi aprecïen influències de Coldplay, Jeff Buckley, Sting, Radiohead…
Durant l’últim trimestre de 2009 i el primer trimestre de 2010, NUAR ha enregistrat el seu primer treball discogràfic, “Respirar”, de la mà de Gorvijac Music.
“Respirar” és un treball de 10 cançons on es fa crítica social, es parla d’amor, o senzillament es deixa córrer la imaginació. Les seves lletres, poètiques i amb una forta càrrega simbòlica, donen pas a missatges reflexius i a vegades colpidors: no deixarà a ningú indiferent.

http://www.myspace.com/nuarbcn

Alatak: Compte enrere

Després d’unes setmanes de feina intensa, la gent d’Alatak ja ha enllestit Compte enrere, tretze temes més de hardcore i punk que continuen la canya d’El futur és nostre (2008), el seu debut. El quartet vilafranquí ha volgut seguir amb la seva línia de crítica, de protesta i de denúncia política contra el sistema capitalista, però intentant fer un pas endavant en l’aspecte musical. En aquesta nova edició s’hi pot trobar més varietat d’estils respecte el disc anterior, i hi han plasmat l’actitud i la mala hòstia que porten a dins.

Han comptat amb els companys de casa per gravar el disc, doncs han estat enregistrant a l’Estudi APX amb en Trashoo, i n’Àlex (Eina) ha col·laborat al tema Qui és ell.

Font: rxi.cat

“Ha Calat Foc a la Casa”, nou disc d’El Fill del Mestre

El Fill del Mestre presenta una nova remesa de cançons titulades Ha Calat Foc a la Casa, la primera referència del nou segell discogràfic lleidatà Khlämør Records, ubicat a Almacelles i engegat pel music i productor Txabi Ábrego Txopeitia.
Aquest serà la tercera referència discogràfica de Jordi Gasion, que es va estrenar en solitari amb 78 (Satchmo Records, 2005) i dos anys mes tard va editar Aquella estranya mania de creure en la vida (Quadrant, 2007). Dos treballs intims que ara tenen un nou germà, Ha Calat Foc a la Casa (Khlämør Records).

Llàstima que aquest darrer treball sigui el que posa punt i final a l’alter ego de Jordi Gasion, El Fill del Mestre, una de les veus més originals i amb més talent de la nostra música. Avui presentarà el disc al Cafè Teatre de Lleida, i es podrà seguir en directe a través d’internet des del seu web.

Qui hi ha? publica “Àcid Folk”, també disponible en descàrrega directa.

Qui hi ha? és una de les formacions més curioses del panorama folk actual. Curiosa perquè la seva música neix de la curiositat que senten a l’hora de barrejar la cultura celta d’arrel irlandesa amb elements mediterranis i aires experimentals psiquedèlics. I curiosa també, perquè la seva proposta artística camina entre dos móns: El del pop més actual i el del folk més tradicional.D’aquí el títol del seu nou treball, “Àcid Folk”, que procura definir i situar als Qui hi ha? dins del pensament obert i lliure d’una corrent del mateix nom relacionada amb el Folk Psiquedèlic de finals dels 60. Bandes com The Incredible String Band que prenien les arrels com a punt de partida per a la investigació amb la música contemporània. I així són Qui hi ha?: un grup de gent jove de Sant Boi de Llobregat (Barcelona) amant de la música natural, de les arrels, però també dels sintetitzadors, del pop i de les guitarres elèctriques.

“Àcid Folk” és un disc que transporta als Qui hi ha? al nou univers musical que ja s’intuïa en el seu anterior disc. Un món on s’hi combinen perfectament els elements electrònics, els sintetitzadors o les guitarres elèctriques amb les mandolines, els violins, l’acordió o els whistles. I ho fan en una gran col·lecció de sis cançons. Tres d’instrumentals i tres de cantades, per un MC àrab de Sant Boi de Llobregat a “C’est la fête”, pel cantant Steve Roberts a “Ye Jacobites by name” i pel mateix compositor de Qui hi ha?, Ricard Ros a la fantàstica “Riu de rics”.

El disc està disponible en descàrrega directa des del seu web.

EL NOU DISC D’ANTÒNIA FONT PREN FORMA

Entre el recopilatori en forma de música clàssica del Coser i Cantar i el segon disc de Joan Miquel Oliver, ja fa 4 anys que els mallorquins Antònia Font no treuen disc d’estudi. Així doncs no sorprendrà a ningú la notícia de que els les Illes ja estiguin preparant les cançons del que serà el setè disc de la banda. Pel que hem sabut, els Antònia Font estan seguint el mateix procés de gravació que tant bé els ha anat fins ara, és a dir, en Joan Miquel Oliver passa les cançons als altres membres del grup i a partir d’aquí es treballen. A dia d’avui ja hi ha quatre cançons gravades per l’Oliver que previsiblement formaran part d’aquest disc, que es treballarà a fons aquest estiu. Així doncs, segurament tindrem el nou disc d’Antònia Font per finals d’aquest any.

Font: gentnormal.com

« Older entries