La Final del concurs RecPlay, dijous a les 21.00 h a Ses Voltes

Divendres, a la seu d’IB3 Ràdio, el director general de Cultura en representació de la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Pere Joan Martorell i Castelló; el vicepresident i coordinador de l’Obra Cultural Balear (OCB), Tomeu Martí i Florit; i el director d’IB3 Ràdio, Dani Bagur han presentat la final de RecPlay que tendrà lloc a Ses Voltes, dijous, dia 9 de setembre a les 21.00 h.

Durant la roda de premsa han informat als mitjans que els finalistes de la votació del jurat, format per assessors i experts musicals, han estat Gran Amant (Mallorca), Pujà Fasuà (Mallorca), Guiem Soldevila (Menorca) i Big Bang Pallasso (Mallorca), que juntament amb el guanyador del Premi de la votació popular en línia, Barrumbada; i La troba Kung Fu, com a grup convidat, seran els encarregats d’actuar a la Gran Final de Ses Voltes, on es decidirà el guanyador del Premi de la votació del jurat.

Dani Bagur ha destacat el curt període d’inscripció i l’elevat número de projectes presentats a concurs, “s’ha aconseguit comptar amb un total de vint-i-sis participants, xifra que iguala el nombre d’escrits de la primera edició del certamen a la categoria de música en català”. A més, “agraïm els 2.000 internautes que han votat a través del bloc oficialhttp://aib3radioescoltarecplay.blogspot.com i que han fet del grup Barrumbada, el guanyador del Premi de la votació popular en línia que rebrà com a premi una actuació remunerada, fins 150 euros per músic, a l’Espai Octubre de València, així com la realització de concerts fora de l’illa de la que és natural”.

Martorell per la seva banda, ha dit que “és una iniciativa molt encertada amb la idea ferma de promoure els artistes de les Balears i donar-los a conèixer a l’exterior a través de concerts, fires i esdeveniments musicals”. Tomeu Martí en nom de l’OCB celebra l’èxit del concurs i destaca “la quantitat de participants amb molta diversitat d’estils i l’alta qualitat dels seus enregistraments digna de ser exportada fora de les Illes Balears”.

En aquesta edició s’ha volgut apostar fermament per la difusió i pel suport de la llengua catalana, convertint RecPlay en l’altaveu de tots aquells talents musicals de les Balears, que s’expressen en la nostra llengua.

Al acabar la Gran final del concurs de maquetes musicals RecPlay, dijous a Ses Voltes a partir de les 21.00 hores, es farà oficial el guanyador del Premi de la votació del jurat que rebrà, també, una actuació remunerada, fins 150 euros per música, a l’Espai Mallorca de Barcelona i la realització de concerts fora de l’illa de la que és natural.

Font: ib3noticies.com

Joan Masdéu: ‘Si tot va bé, el mes de gener publicaré el meu primer disc en solitari’

Joan Masdéu iniciarà l’enregistrament del seu primer disc el mes d’octubre amb l’ajuda de l’exWhiskyn’s, Àngel Santiago.

Tot just fa un any, els Whiskyn’s feien els seus últims concerts sobre els escenaris i preparaven el comiat que el passat 26 de setembre oferien a la plaça del Mercadal, de Reus, la ciutat que els va veure néixer. Deixaven enrera 17 anys de trajectòria, vuit discos i més de 800 concerts. Un any després, Joan Masdéu, líder i cantant dels Whiskyn’s, encara el nou repte, d’intentar-se obrir mercat, en solitari. El mes d’octubre començarà a enregistrar el seu primer disc a Mallorca i als estudis La Casa Murada, de Banyeres del Penedès. De moment anuncia que ell i Santiago coordinaran la producció del disc i que serà “molt més auster a nivell musical”.

reusdigital.cat masdéu

Joan Masdéu
Maria Abras
reusdigital.cat masdéu

Joan Masdéu en una actuació

Aquest ha estat el primer estiu en disset anys en què ha pogut fer vacances, després de la dissolució de Whiskyn’s…

Doncs sí. Encara que he anat treballant amb el projecte ‘Miniatures’ –un espectacle acústic que el músic va començar en solitari ara fa dos anys- i he anat composant nous temes, el ritme no ha estat igual que el dels altres anys. Ha estat un estiu estrany, el primer després de molts en que m’he pogut preparar les vacances a la meva manera. A més, sembla que he encertat l’any de fer una pausa, ja que la casualitat ha fet que aquest fos un estiu molt complicat per als músics perquè els ajuntaments no tenen diners. No he deixat de treballar, però sí, ha estat un estiu més relaxat.

Ja fa gairebé un any de l’adéu de Whiskyn’s. Com valora tot el que va viure amb el grup?

Encara que ha passat poc temps, valoro molt positivament la trajectòria de la banda i en guardo molts bons records. Vam dissoldre Whiskyn’s perquè tots teníem projectes paral·lels que volíem tirar endavant. Ara el que toca és pensar en el futur. És per això que tinc moltes ganes d’estrenar nous projectes i ja treballo en les noves cançons del meu primer disc en solitari. De fet, començaré a enregistrar-lo el mes d’octubre.

Una peça clau del seu projecte en solitari és l’exteclista de Whiskyn’s, l’Àngel Santiago…

Vaig proposar-li, a l’Àngel, participar en aquesta història i portem des de l’hivern maquetant i arranjant les noves cançons en un petit estudi de gravació que ell té a casa seva. De moment, hem anat plantejant els temes per lliurar el material als músics que gravaran els diferents instruments.

Per quan està previst l’enregistrament i amb quins músics comptarà?

Si tot va segons el calendari previst, la primera setmana d’octubre anirem a un estudi de Mallorca i començarem enregistrant les bateries. Ho farà l’exbateria dels mallorquins, Fora des Sembrat, en Tomeu Janer. Lògicament l’Àngel Santiago s’encarregarà de gravar els teclats del disc. A la guitarra hi haurà l’Albert Serra, un guitarrista de Figueres impressionant; i al baix, el Sergio Santiago, el germà de l’Àngel. Tant bon punt tinguem les bateries gravades, la idea és anar la resta del mes als estudis La Casa Murada, de Banyeres del Penedès, a acabar d’enregistrar el disc. Allí ja hem gravat en diferents ocasions amb Whiskyn’s i, com sempre, estarem acompanyats del Jesús Rovira, dels Lax’n’Busto, al control tècnic.

En tot enregistrament és important la figura del productor. Qui serà en aquest cas?

Finalment no n’hi haurà. L’Àngel i jo ens hem ‘envalentonat’ i farem una coproducció entre tots els que estem fent el disc. Espero que el nou treball tingui un toc de cada un dels músics que hi ha participat.

Com sonarà aquesta nova aventura musical? Seguirà les línies estilístiques de Whiskyn’s?

El so de Whiskyn’s el fèiem tots els membres del grup, idependentment de qui hagués escrit les cançons. Evidentment, com que jo escrivia la majoria dels temes, segurament aquest nou projecte s’assemblarà una mica a Whiskyn’s. Però la idea no és fer el mateix perquè sinó, hagués estat absurda la dissolució del grup. Amb l’Àngel tenim clar que una de les premisses per aquest nou projecte és intentar ser austers en la producció instrumental. Volem que tot el que estigui en el disc es pugui reproduir en directe. És per això que si podem fer un arranjament amb un instrument, no n’utilitzarem tres.

Imagino que és complicat afrontar un projecte en solitari…

Si, sens dubte. Tot i que la figura de l’Àngel és fonamental, és un primer disc en solitari i tinc molts dubtes. Els intento resoldre dia a dia. És un repte. A més, aquest projecte té la peculiaritat que els temes no s’han desenvolupat en un local d’assaig. Ens hem anat tancant a l’estudi i hem anat imaginant com sonarien les cançons. El punt de partida ha estat totalment diferent al que jo havia viscut amb el grup.

Com batejarà el nou projecte musical de Joan Masdéu, utilitzarà el seu nom o es decantarà per una altra denominació?

Encara no hi he pensat gaire, però en principi em quedaré amb el meu nom, Joan Masdéu.

Quan podrem trobar el nou disc al mercat?

Encara que tot dependrà de com evolucioni el projecte, m’aventuraria a dir que serà a partir del mes de gener.

Una vegada el disc és al mercat toca defensar-lo en directe. Com el plantejarà? Hi ha la intenció d’anar adaptant el grup en funció del local?

Aquest és l’objectiu. Això hagués estat molt complicat amb una banda com Whiskyn’s. De fet, no tenia sentit. Però ara, amb un projecte com aquest, és més fàcil defensar les cançons en qualsevol format. Variarà en funció del local o del pressupost amb què es compti. Oferirem representacions amb tot el grup, en format trio o duet, o bé, perquè no, ensenyant les cançons de la mateixa manera en que s’han composat. Amb una guitarra acústica i una veu.

A banda d’aquest primer disc en solitari també s’ha involucrat en un projecte anomenat Salmandon. En què consisteix?

Sí, m’he embolicat en una història en què encara no he fet cap actuació. La primera serà l’11 de setembre a Calafell. Salmandon barreja tres disciplines en una. Mentre la MO Balletbó pinta un quadre, la Montse S recita els apunts poètics de Salmaldon i jo substitueixo el Pemi Rovirosa, -primer músic implicat en la iniciativa- tocant i cantant les cançons. El Pemi ho ha deixat arran del poc temps que li queda després d’estar en altres projectes. Però les ‘Montses’, en lloc de dissoldre el grup, han apostat per fusionar el seu espectacle amb les meves ‘Miniatures’. La idea és fer petites ‘performances’ en sales d’exposicions. Em sembla que ja n’hi ha una prevista a Madrid a principis d’octubre.

La resta del seu temps l’ocupa promocionant altres formacions musicals, no és així?

Sí, des de far tres o quatre anys tinc un petit ‘tinglado’ que vaig batejar com a ‘Senyals de Fum’, on m’encarrego de la premsa i la comunicació d’altres bandes. He treballat amb joves bandes i amb propostes com Cris Juanico o Refugi –el grup de Joan Reig d’Els Pets- i és una feina molt agraïda. També m’agrada estar al dia d’aquesta altra banda de música.

Font: reusdigital.cat

La versió més completa de Muchachito, a Porreres

Hi havia gran expectació ahir dematí a la cantonada dels carrers de la Llotgeta i la Corderia. Al bar Flexas de Ciutat hi parlava i hi improvisava algunes cançons davant els mitjans Jarito Parera, que quan va sol -com en aquesta ocasió- és només en Muchachito. Quan va amb la banda, és Muchachito Bomobo Infierno. I quan actua devora artistes com Tomasito i Los Delinqüentes -i així ho farà demà a Porreres- se’ls coneix com a G5.

“A mi m’agrada dir que som com l’equip A -ara que s’ha tornat a posar de moda-, encara que ens falten el guapo i la dona”, va bromejar el cantant en la presentació del concert. “Cada grup farà la seva actuació per separat, però tots tres estarem a l’aguait i pendents de sortir en qualsevol moment”, hi afegí.

El de Santa Coloma arriba aquest cap de setmana a Mallorca per presentar-hi el seu darrer treball, Idas y vueltas, després de gairebé un any allunyat dels escenaris. Per a aquesta gira, continua comptant amb la seva banda “d’amics”, que en total són més de 20 persones, i amb la participació del pintor Santos de Veracruz, que tornarà a fer un quadre amb el ritme de la música a l’escenari.

Font: dbalears.cat

La poesia es viu a Lloseta

Des d’avui i fins dissabte continua la setena edició del festival de Lloseta de poesia. Tot i la retallada pressupostària nombrosos artistes illencs donaran la seva creativitat artística amb la paraula per recrear la poesia al teatre de Lloseta .

El cicle s’estrenà ahir amb la presentació de l’espectacle Jaltamartí per part de Pep Antoni líder del grup Oliva Trencada,el disc, de 17 peces sense silencis separadors, està ple de loops i sonoritats conceptuals.

Avui continua el festival amb el grup poètic Fardart escamot de poesia que presenta mots servits un espectacle poètic-musical amb degustació i beuratge de paraules i la interacció amb el públic a partir de les 20:30 hores.

Dijous amb motiu de la nova collita Miquel Bezares presenta les novetats poètiques de Lluís Servera (La Passió de Mario Luzi), Màrius Sampere (La ciutat submergida), Jaume Oliver (Amb un mapa del tresor) i Pere Perelló (Poltres). Divendres Miquela Lladó presenta el seu nou projecte Tècnica Mixta que combina poesia i una música excepcional aconseguint una nova dimensió en un espectacle entre el recital i la dramatització.

Aquest dissabte es clourà l’acte Festa de la Paraula amb Lluís Calvo, Carles Camps_Mundó, Juli Capilla, Feliu Formosa, Ramon Guillen, Laia Martínez, Marta Pessarrodona, Pere Rosselló, Pau Vadell, Antònia Vicens. Muntatge de fotografies de Joan Mir. Tots ells recitaran una part del seu repertori en un ambient de cafè teatre.

El festival està organitzat per l’Ajuntament de Lloseta, la conselleria de Cultura del Govern Balear, el Consell de Mallorca, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i per la Generalitat de Catalunya (Institució de les Lletres Catalanes).

Alatak: Compte enrere

Després d’unes setmanes de feina intensa, la gent d’Alatak ja ha enllestit Compte enrere, tretze temes més de hardcore i punk que continuen la canya d’El futur és nostre (2008), el seu debut. El quartet vilafranquí ha volgut seguir amb la seva línia de crítica, de protesta i de denúncia política contra el sistema capitalista, però intentant fer un pas endavant en l’aspecte musical. En aquesta nova edició s’hi pot trobar més varietat d’estils respecte el disc anterior, i hi han plasmat l’actitud i la mala hòstia que porten a dins.

Han comptat amb els companys de casa per gravar el disc, doncs han estat enregistrant a l’Estudi APX amb en Trashoo, i n’Àlex (Eina) ha col·laborat al tema Qui és ell.

Font: rxi.cat

Qui hi ha? publica “Àcid Folk”, també disponible en descàrrega directa.

Qui hi ha? és una de les formacions més curioses del panorama folk actual. Curiosa perquè la seva música neix de la curiositat que senten a l’hora de barrejar la cultura celta d’arrel irlandesa amb elements mediterranis i aires experimentals psiquedèlics. I curiosa també, perquè la seva proposta artística camina entre dos móns: El del pop més actual i el del folk més tradicional.D’aquí el títol del seu nou treball, “Àcid Folk”, que procura definir i situar als Qui hi ha? dins del pensament obert i lliure d’una corrent del mateix nom relacionada amb el Folk Psiquedèlic de finals dels 60. Bandes com The Incredible String Band que prenien les arrels com a punt de partida per a la investigació amb la música contemporània. I així són Qui hi ha?: un grup de gent jove de Sant Boi de Llobregat (Barcelona) amant de la música natural, de les arrels, però també dels sintetitzadors, del pop i de les guitarres elèctriques.

“Àcid Folk” és un disc que transporta als Qui hi ha? al nou univers musical que ja s’intuïa en el seu anterior disc. Un món on s’hi combinen perfectament els elements electrònics, els sintetitzadors o les guitarres elèctriques amb les mandolines, els violins, l’acordió o els whistles. I ho fan en una gran col·lecció de sis cançons. Tres d’instrumentals i tres de cantades, per un MC àrab de Sant Boi de Llobregat a “C’est la fête”, pel cantant Steve Roberts a “Ye Jacobites by name” i pel mateix compositor de Qui hi ha?, Ricard Ros a la fantàstica “Riu de rics”.

El disc està disponible en descàrrega directa des del seu web.

EL NOU DISC D’ANTÒNIA FONT PREN FORMA

Entre el recopilatori en forma de música clàssica del Coser i Cantar i el segon disc de Joan Miquel Oliver, ja fa 4 anys que els mallorquins Antònia Font no treuen disc d’estudi. Així doncs no sorprendrà a ningú la notícia de que els les Illes ja estiguin preparant les cançons del que serà el setè disc de la banda. Pel que hem sabut, els Antònia Font estan seguint el mateix procés de gravació que tant bé els ha anat fins ara, és a dir, en Joan Miquel Oliver passa les cançons als altres membres del grup i a partir d’aquí es treballen. A dia d’avui ja hi ha quatre cançons gravades per l’Oliver que previsiblement formaran part d’aquest disc, que es treballarà a fons aquest estiu. Així doncs, segurament tindrem el nou disc d’Antònia Font per finals d’aquest any.

Font: gentnormal.com

” Cada cop sóc més radical”

Cris Juanico torna a la càrrega després de cinc anys sense capbussar-se en el rock. El nou treball es diu Pedres que rallen (RGB), que, per als neòfits en menorquí, vol dir pedres que parlen. El presenta avui a Barcelona, a la Sala Bikini.

Des de la fi de Ja T’Ho Diré, fa set anys, has tret sis discos. Deus ser el menorquí que més treballa?
N’hi ha d’altres [riu], però jo sóc un cul en punta, un tio inquiet, i tenc sort de poder fer coses. Tenc ganes i voluntat de fer-les. Pensa que l’últim disc de jazz amb el Taller de Músics, Tot de mi, va portar un any de preparació. A més, aquest, el projecte Menaix a Truà [amb Juanjo Muñoz i Toni Xuclà] i el meu propi en solitari són molt diferents.

Tenies ganes de rock’n’roll?
Moltes. Des de Jocs d’amagat [2005] que no feia un disc d’aquestes característiques. El jazz m’ha permès millorar com a intèrpret. Amb els Menaix he crescut com a compositor. Però aquest disc és tot meu, de cap a cap. Des de la composició als arranjaments. He tocat tots els botons i l’he gravat a casa. Amb els JaT’Ho Diré ja ho féiem així, a la nostra manera.

És el teu disc en solitari més proper a l’univers Ja T’Ho Diré?
Pedres que rallen és el disc més meu, on sóc més conscient d’on sóc en aquest moment.

I fas parlar les pedres de Menorca…
El títol és una metàfora per dir que tot ha estat fet, pensat i cuinat a Menorca. Duia cinc anys sense centrar-me en mi mateix. He treballat un any aquest disc i hi ha moltes referències a la realitat menorquina. Pensa que a Menorca, de pedres n’hi ha a punta pala. Diuen que hi ha 10.000 quilòmetres de paret seca.

Té un so molt cru…
Perquè és un disc preparat des de l’escenari. La majoria de les cançons les hem rodades en directe. Al Mercat de Música Viva de Vic de l’any passat ja en vàrem tocar algunes. És el que hauríem de fer tots, però no ho fem. O només ho fas quan comences. De fet, buscava un punt de partida diferent, no pensar un disc per gravar-lo. Hem buscat rodar les cançons al local d’assaig, després fer-ne els arranjaments i tocar-les en directe per, finalment, gravar-les.

Com es nota?
No hi ha grandiloqüència. Pensa que no he tocat ni una guitarra en el disc. És així com sona en viu. Cada cop sóc més radical.

Font: avui.cat

XII Festival de Poesia de la Mediterrània

Arriba un any més el Festival de Poesia de la Mediterrània. En el marc de la dotzena edició del Festival ha tingut lloc avui matí una acció artística promocional, en la qual vuit artistes plàstics han treballat en sis lones de gran format amb l’objectiu d’anunciar l’aconteixement, que tindrà lloc des del 31 de maig, al 3 de juny.

L’escenari on s’ha desenvolupat l’acció creativa promocional ha estat el Centre de Recursos per a la Creació Contemporània Quarter d’Intendència, cedit a l’organització per l’Ajuntament de Palma.Els vui artistes, que han col·laborat de manera totalment desinteressada en la iniciativa, són: Mateu Coll, Rafa Corteza, Pep Llambias, Pep Maür, Mariano Mayol, Pedro Oliver, Lourdes Sampol i Pedro Vidal. Les sis lones, que tenen per objectiu anunciar la XII edició del Festival de Poesia de la Mediterrània, romandran penjades a tanques publicitàries de l’entorn de Palma a partir de divendres, dia 21 de maig, i fins a dijous dia 4 de juny, coincidint amb els actes del Festival.

Les ubicacions d’aquestes lones seran els principals accessos a Palma: accessos a Palma per la via del cementiri, per la carretera de Valldemossa, per l’autopista d’Inca, per la carretera de Manacor, pel Passeig Marítim i les Avingudes i per la zona dels Col·legis.

Tal com ha explicat avui matí Biel Mesquida, director del Festival de Poesia de la Mediterrània, el treball dels artistes s’ha organitzat de manera que alguns dels creadors treballen les teles en solitari i d’altres en parella. El resultat serà una gran diversitat d’estils i tècniques pictòriques. La distribució dels creadors i teles és el següent: Lourdes Sampol i Mariano Mayol, Pep Llambies i Rafa Corteza, Pedro Oliver, Pedro Vidal, Pep Maür i Mateu Coll.

Alguns dels actes del XII Festival de Poesia de la Mediterrània s’han anat celebrant al llarg de l’any, ja que com ha explicat Maties Garcias, director insular de Cultura, el Festival s’ha anat ampliant any rere any, tot i que els actes centrals es concentraran entre el 31 de maig i els dies 1 i 2 de juny.

El dia 31 de maig, tindrà lloc a l’edifici de Sa Riera de la UIB, a partir de les 20 h l’acció poèticomusical per a George Sand i Fredéric Chopin «Nocturn», amb el piano i les imatges de Carles santos. El dimarts dia 1 de juny, el Festival es trasllada al Teatre Principal de Palma, on tindrà lloc a les 21 h, el concert dels poetes musicals «Els amics de les arts».

Finalment, el dimecres 2 de juny, tindrà lloc a les 21 h, la gran Nit de la poesia al Teatre Principal de Palma, on hi intervendran quinze poetes d’arreu del món: Saleh Abdalahi Hamudi, Nicole Brossard, Nevena Budimir, Antoni Canu, Jacques Dupin, Mustafa Köz, Joseph Pedrals, Jaime C. Pons, Arnau Pons, Peru Saizprez, Remi Raji, Carles Santos, Chistian Uetz, Jose Viale Moutinho i Blanca Llum Vidal.

En acabar l’acció, la directora de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet, ha agraït la col·laboració de totes les entitats que any rere any col·laboren en el Festival de Poesia de la Mediterrània.

Pons Alorda guanya el premi “El Temps de les Cireres” per a autors novells

L’escriptor de Caimari Jaume C. Pons Alorda ha estat guardonat per l’Ajuntament de Seròs (Segrià) per la seva obra poètica Cilici en la quarta edició dels premis literaris El Temps de les Cireres, adreçats a autors menors de 35 anys.
Cilici’ ja havia rebut el premi ‘Ciutat de Palma 2008’ i és a l’hora el segon capítol d’una trilogia dedicada als poetes dels anys 70. El tercer volum està a punt de publicar-se. Pons Alorda ha rebut la notícia del premi “amb estupefacció”, ja que no s’ho esperava.Jaume Pons Alorda, va néixer a la població mallorquina de Caimari el 1984. Està llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de les Illes Balears i actualment és doctorand de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre l’obra de Miquel Bauçà. Pons ha explicat que ‘Cilici’ està basat en una generació de poetes dels anys 70 situats ‘en línia amb els corrents literaris europeus i amb quotes d’altíssima qualitat literària’.

El jove autor participa regularment en recitals i espectacles, ràdio, premsa i televisió. Ha publicat els poemaris ‘Exercicis aristocràtics’ (dins ‘Els (in)continents eufòrics’ amb Emili Sánchez-Rubio i Pere Perelló i Nomdedéu, 2007), ‘Les deixalles del desig’ (2007), ‘La victòria de la dona lluna’ (Premi de poesia Miquel Martí i Pol XII, 2008), ‘Llibre del silenci’ (2008), ‘Els estris de la llum’ (2009). Poemes seus s’han traduït a l’anglès, francès, gallec, basc, castellà, serbi i ucraïnès.

« Older entries